Pujant per la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà un
cop passat Cercs hi ha una cruïlla molt
ben indicada que porta al nou poble de Sant Jordi de Cercs. Damunt del poble
seguint el senyalitzat camí de Sant Jordi s’arriba a aquesta església.
El nom de la vila procedeix del mot quercus (roure en llatí). Cercs (nom històric Sercs i també s’anomena el lloc antigament Pont de Rabentí) és una vila i municipi de la comarca del Berguedà. Compren els nuclis de població de Cercs (322 h), Sant Jordi (711 h.), la Rodonella (160 h.), Sant Corneli (117 h.) i Sant Josep (14 h) segons dades 2008.
El terme de Cercs tenia antigament dues parròquies, Sant
Andreu i Santa Maria. L'església de Sant Andreu de Cercs, encimbellada vers el
NW del terme, va canviar a finals del s. XIX d’advocació i va ser dedicada a
Sant Jordi. Possiblement dins el terme del castell de Fígols des de la seva
constitució va ser parroquial, dins la jurisdicció del bisbal d’Urgell.
Prop seu s'edificà el nou barri obrer de les mines de
Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s'anomenà de
Sant Jordi (720 m. alt). Fou construït a la dècada del 1970, inaugurat en 1976,
amb motiu del trasllat forçós del habitants de Sant Salvador de la Vedella, que
s'havien quedat sense cases ja que el seu poble desaparegué sota les aigües del
pantà de la Baells. Els carrers són rectes i hi ha una plaça central.
El nom de Cercs (Cerchos) apareix esmentat en l’ACCU com
una de les moltes esglésies que formaven part del bisbat a la zona del Berguedà
a finals del segle X o principi del XI.
Les notícies de l’església i del lloc són molts escasses.
L’any 1149 Pere de Berga donà a Pere Ramon, la seva dona Ermessenda i al seu
fill tot l’alou de Cercs (...in Cerchuns)
a canvi de rebre anualment la tasca d’espelta i quatre argenços de carn.
En la visita de l’any 1312 de Galceran Sacosta al deganat
de Berga, es remarca el caràcter parroquial, s’esmenta en l’acta de la visita
la seva bona ornamentació, així com el rèdit anual de set lliures catalanes que
pagava com a parròquia a la Seu d’Urgell.
L’any 1363 la reina Elinor va vendre a Pere Fresc de
Berga els castells de Merola i Blancaflor així com les parròquies de Santa
Maria de Vilosiu, Santa Maria de la Baells i Sant Andreu de Cercs, per la
quantitat de quatre mil sous i amb el consentiment del seu marit.
Al segle XVIII l’església de Sant Andreu era sufragània de la de Santa Maria de la
Baells, juntament en Sant Quirze de Pedret. Actualment, amb el nom de Sant
Jordi, resta sense culte i depèn de la nova parroquial de Cercs.
L'edifici romànic (restaurat recentment) de Sant Jordi de
Cercs és, per tant, l'antiga de Sant Andreu, un temple romànic que deu datar de
la fi del segle XI o del començament del XII.
La nau devia ser antigament amb volta de canó i en el
segle XIII va ser sobrealçada i tornada a cobrir amb volta de canó apuntada.
Per tal d’assegurar el sosteniment d’aquesta volta més feixuga fou necessari
reforçar els murs primitius romànics i bastir l’església de bonics arcs torals.
També van ser construïdes dues capelles laterals en volta de canó.
L’absis, a llevant, és semicircular cobert amb un quart
d'esfera. Es construït amb blocs de pedra regulars i de petites dimensions. A
l’absis hi ha dues finestres una, al bell mig, de doble esqueixada i l’altra al
cantó de migdia de l’absis. HI ha una original finestra en forma de creu en el mur que tanca la nau damunt l’absis. La
nau de l’església s’il·lumina mitjançant dues finestres en el mur de migdia que
corresponen a la primera obra de l’església i foren tapades quan es reforçaren
els murs de la primera nau al segle XIII, l’una adovellada i l’altra amb
llinda.
La porta actual és al mur de migdia i correspon a
l’entrada original. És un exemplar d’arc de mig punt fet de grosses dovelles. A
ponent hi ha les restes tapiades d’una altre porta i a sobre un òcul segurament
obra de les reformes posteriors.
A ponent s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls,
construït en època moderna, de formes altes i esveltes d’arc de mig punt.
Durant la restauració d'aquesta església que es féu el
1969 foren trobats un fragment de l'altar original i una curiosa lipsanoteca (reliquiari en forma de capsa o arqueta) en forma de
bressol.
El 23 d'abril, es fa un aplec votiu a l'ermita de Sant Jordi, on es reparteixen pans beneits.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada