dilluns, 29 de juliol del 2013

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL BOSCALT. CAVA. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL.

Crònica de la sortida a la recerca del santuari del Boscalt, prop d’Ansovell, del qual havíem rebut notícia en una visita al poble de Cava a la recerca d’un camí de muntanya. El santuari de la Mare de Déu de Boscalt es troba a un quilòmetre del poble d'Ansovell, en el municipi de Cava.


Les primeres notícies que es tenen de l'església de Boscalt són del segle XIII a partir d'algunes deixes testamentàries. Segons una llegenda recollida al segle XVII l'origen del santuari vindria donat per una imatge de la Mare de Déu trobada per un pastor sota d'un boix molt gran que està al costat de l'església. En els voltants del santuari es pot veure un magnífic boix de més de dos cents anys.

Del santuari, segons una notícia del 1558 en tenien cura els frares dominics. Al segle XVIII a més de l'altar de la Mare de Déu n'hi havia un dedicat al Sant Crist i un altre a Sant Antoni Abat.

Al segle XIX amb la desamortització de Mendizábal només van quedar amb mans de l’Església, l'església i el campanar. L'any 1855 la resta de dependències van passar a ser propietat de l'Estat que ho va vendre en subhasta a tres particulars al 1868.

Durant la Guerra Civil es van destruir i incendiar els altars i els objectes de culte. El mal estat de l'edifici va propiciar l'enderroc del cor, el primer arc i dos trams de teulada actualment ha estat tot reconstruït.




















L'església del santuari té una sola nau, amb capçalera plana orientada al nord-oest. La coberta és de doble vessant amb encavallades de fusta.


La nau es troba dividida en tres seccions per dos parells de pilastres. Sembla que aquestes inicialment suportaven dos arcs diafragma, dels quals en queda un pròxim a l'altar així com l'arrencada de l'altre.

La capçalera que pren forma de fornícula a l'interior comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt. A ambdós costats de la nau s'obren dues capelles poc profundes a través d'un arc mig punt. En el mur oriental hi ha una finestra de doble biaix que està cegada.

La part alta dels paraments interns estan arrebossats amb morter de calç i emblanquinats, mentre que la resta està en pedra vista. S'accedeix a l'església per un portal, situat al sud-est, d'arc de mig punt adovellat, el qual està coronat per un ull de bou.

El parament extern, sense obertures, és de reble amb carreus toscament desbastats a les cantonades. El campanar en forma de torre està adossat a la capçalera. A les cares nord i sud té sengles finestres d'arc de mig punt. La coberta és de teula a doble vessant. Per la seva aparença robusta recorda al campanar de Sant Climent de Cava. Al sector oriental hi ha les antigues dependències dels ermitans i els allotjaments dels peregrins.


Antigament s’hi situa en la casa annexa, a l’actualitat ocupada per particulars, una comunitat religiosa. Més tard, la comunitat va deixar pas a ermitans durant molts anys.

Per aquest indret passava el camí cardoner, una via de comunicació por on es transportava la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats. També sembla haver hagut explotacions de ferro (mina dels sarracenos?)
      
El paisatge és fabulós mentre puges veus les vessants del poble i a l’altre cantó de la vall el poble de Cava. Des del santuari divises les valls que davallen cap a la Seu.

La imatge feta en fusta sense policromar és obra de l’escultor andorrà Sergi Mas. De factura contemporània, no oblida però, els seus orígens romànics.

La Mare de Déu és molt venerada i s’hi acumulen molts vots d’any en any. El primer diumenge del mes de maig hi ha la processó dels vots del poble que puja fins al santuari resant durant el camí.


Des d’antuvi el 8 de setembre, si escau en diumenge, o en tot cas el primer diumenge de setembre es celebra l’aplec que és molt assenyalat i visitat per persones de tota la contrada.

El santuari va ser un dels indrets on es va rodar la pel·lícula Solitud, basada en l'obra de Víctor Català.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau                                        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada