dissabte, 17 de maig del 2014

SANT PERE D'OSSEJA. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA.

Visitàvem el poble d’Osseja i la seva església sota l’advocació de Sant Pere, on només resta l’absis de l’antic edifici romànic. 

 
El municipi d’Osseja (Osséja en francès) (1.609 h. 2009)(1.254 m. alt) comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya; pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines (2 205 m alt), vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès); al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat (que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix).  

Consultat el Diccionari Alcover Moll ens dóna aquesta definició etimològica.: probablement pre-romana, tal vegada amb el sufix ibèric -egia, com indica Meyer-Lübke (BDC, xi, 4). 

El lloc, esmentat ja el 839, pertangué al monestir de Sant Pere de Rodes (segle X); hi tingueren possessions, després, els monestirs de Ripoll i de Cuixà. Formà, fins al s XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la Vall d’Osseja. 

Osseja ha tingut recentment un fort desenvolupament produït per l’establiment de centres sanitaris, de convalescència i de reeducació. Hi ha una petita empresa dedicada a la construcció i una fàbrica de cervesa i vi. 

La parròquia surt documentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de final del segle X. Pertanyia al pagus liviensis. El bisbe d'Urgell, Guisad, l'any 947 donava la parròquia al monestir de Sant Pere de Rodes. Passà a dependre del monestir de Santa Maria de Lillet des de final del segle XII fins al segle XIX. Al document de la seva consagració pel bisbe Pere de Puigvert, el 2 de novembre de 1219, es fa donació perpètua a l'església de la Pobla de Lillet (Arxiu diocesà d'Urgell). 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
De l'edificació romànica de l’any 1219 només queda l'absis realitzat amb carreus de pedra granítica i pedra calcària. Sobre les primeres filades de la base n'hi ha una de grossos blocs granítics alternats amb altres fileres primes i gruixudes fins a arribar al nivell de la finestra centrada al mig del tambor amb dues arquivoltes, una sostinguda amb columnetes amb capitell d'ornamentació vegetal esquemàtica.  

L’església romànic fou molt transformada al llarg del temps des del segle XIV, i reedificada l’any 1894, quan es decidí engrandir-la.  

Conserva un retaule barroc, obra de Josep Sunyer (1699). Sant Pere d’Osseja està catalogat com monument històric.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada