dijous, 12 de juny del 2014

SANT MARTÍ DE NAGOL. SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA. 

Aquesta vegada visitàvem el petit poble de Nagol (Nagual, nom antic) (58 h. 2009), situat en un petit planell, a l’esquerra del riu de Certers, a la riba esquerra de la Valira. La nostra intenció era visitar la església de Sant Martí, però ens havien advertit que era un xic perillosa de visitar per la seva situació i per a quest motiu o perquè era força tard van desistir d’arribar-nos. Gràcies a dues fotografies tretes de dos reportatges d’internet aprofito per fer la ressenya.

Aquesta església romànica és esmentada per primera vegada el 7 de maig de 1048, quan Miró en donà les possessions a Santa Maria d’Urgell. Aquestes eren situades entre el riu d’Aubinyà, Sant Martí  i la muntanya anomenada Bragacolls. Posteriorment l’any 1071 és mencionada per la cessió de l’església, feta per l’ardiaca Bernat de la Seu d’Urgell, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, per què els seus capellans en tinguessin cura. 

Destaca per la seva situació encastada dins una penya pel lateral nord de la nau i amb un penya-segat que cau per la banda sud, cosa que condiciona la seva orientació. Col·locada en un lloc estratègic, domina l’entrada de la vall de Sant Julià de Lòria, i fa sospitar una primitiva utilització com a lloc de defensa. Des de la capella hi ha una interessant vista panoràmica sobre les gorges del Valira al seu pas per  Sant Julià de Lòria i Bixesarri.

L'edifici original es va construir amb pedres arrancades de la mateixa penya i unides amb morter de calç. La nau és de planta rectangular, un tant irregular: pel costat nord es recolza contra la penya. Per tant la seva orientació és condicionada pel terreny. Només es pot accedir pel costat est, on és la porta, i l'absis és a l'oest en contra del que és habitual. La senzilla porta d'accés, és formada per un arc de mig punt adovellat totalment reconstruït. 

L'absis és semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera i amb lloses de llicorella. En el centre de l’absis s'obre una finestra.  L’edifici també té altres tres finestres, una als peus i dues al mur sud.  

La coberta, reconstruïda al segle XX, és de dues vessants. 

A l’interior el soler està tallat directament sobre la roca i l’estret presbiteri està realçat aprofitant el terreny. A banda i banda de la nau i molt a prop de l’absis s’obren dues fornícules semicirculars acabades en quart d’esfera com si fossin absidioles interiors que s’obren a banda i banda.  

El 1981 va ser restaurada pels Serveis del Patrimoni Artístic, ja que es trobava en ruïna conservant-se els murs laterals i l'absis fins l’alçada de les finestres. El mur de la façana, amb la porta i campanar d'espadanya d'un sol forat, està reconstruït sense tenir documentació sobre l'arquitectura original. Per dur-la a terme es van fer dues campanyes d’excavacions, que a més de permetre recuperar part de l’altar original, el basament i l’ara, van treure a la llum restes ceràmiques, monedes i una necròpoli. 

L’església de Sant Martí de Nagol està declarada com a Bé d’Interès Cultural. 

Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Arxius internet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada