Aprofitant-nos
de les indicacions del fulletó de Via Romànica continuàvem el nostres circuits
per l’Alta Cerdanya. En un dels nostres desplaçaments vam passar pel poble de
Bolquera i de lluny observarem la seva església sota l’advocació de Santa
Eulàlia. Com ens cridà l’atenció i vam fer camí i promptament la visitàvem.
Bolquera,
(Bolquère, en francès) és un municipi (814
h. 2009) situat a l’altiplà de la Perxa, a la divisòria d’aigües del Segre i de
la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. És un dels
municipis més alts de l’Alta Cerdanya, amb una altitud mínima de 1474 metres i
una màxima de 2099 metres. Per tant, el terreny és molt accidentat i està cobert
la seva major part per boscs comunals (1.100 ha) de pi negre, de pi roig i
d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha
també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant
l’estiu.
Al
pla dels Avellans hi ha una central elèctrica, amb una producció mitjana anual
de 20 000 000 kWh. Al començament del s. XX hi fou instal·lat el balneari helioteràpic de Bolquera, i a
partir del 1913 fou iniciada la construcció del centre turístic de
Superbolquera, gràcies als quals el poble ha esdevingut centre d’estiueig. A
més d’això, el desenvolupament de l’estació d’esports d’hivern de Superbolquera
ha contribuït decisivament. Les pistes d’esquí alpí i el conjunt dels
remuntadors (Pyrénees 2000) ocupen el serrat de l’Ós, la Pedregosa i el pla del
Termenal, mentre que els circuits d’esquí nòrdic tenen un lloc privilegiat al
pla dels Avellans.
L'estació
del tren groc de Bolquera-Eina a 1.592 m d’altitud és la més alta del trajecte,
però també ho és de tota França.
El
poble (556 h.1982; 1.608 m. alt) és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que neix als
contraforts orientals del roc de la Calm i s’uneix amb el riu d’Eina, amb el
qual forma el riu d’Angost), al peu d’una important via de comunicació
tradicional entre la Cerdanya i Carcassona (el camí dels Capcinesos). El 968 és
esmentat ja com a propietat del monestir de Cuixà. Un segle després
l’ostentaren en feu els vescomtes cerdans, els de Castellbò i els comtes de
Foix, successivament, fins a les acaballes del segle XV. A partir d’aquesta
data el poble va passar a ésser controlat per la família Mercader-Porcell,
originària de Puigcerdà. Des del 1666 fins a la fi de l’Antic Règim, la
senyoria va pertànyer al col·legi de preveres de Puigcerdà.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquest difinició.:
probablement del basc bolu ‘molí’
i de l'ibero-llatí caria ‘roques’,
segons Coromines (Congr. Barc. 413). En l'alta edat mitjana apareix documentat
el topònim amb les formes Bolcharia (a. 876) i Vulcaria (a. 965):
cf. Guiter Phon. Top. 47.
En aquest
lloc havia un castell que pertanyia al comte de Foix. L’església de Santa
Eulàlia (segle XIII) és emplaçada en el lloc de l'antic castell, aprofitant-se
de la torre com a campanar. Aquests campanar és l’únic testimoni de l’existència
del castell.
En
1793, durant les guerres de la Revolució va ser utilitzat com a torre de
vigilància arran de la batalla de la Perxa. En 1794, per ordre de la Convenció
les seves campanes de bronze foren fosses per fer canons.
L’edifici
actual és una construcció del segle XVII. Es va engrandir al segle XVIII i
posteriorment al segle XIX. En el seu interior hi ha el retaule barroc de
l’altar atribuït a Pau Sunyer (segle XVIII) i també, el barroc retaule del
Roser, així com una part del mobiliari.
El
poble de Bolquera és veu força molt ben urbanitzat i net, dues qüestions que
ens agraden veure, com la majoria de pobles de l’Alta Cerdanya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada