Quan
circulàvem per la carretera de Llívia en direcció a Sallagosa, al travessar el petit
grup de cases del poble de Ro, va sorprendre’ns la església situada ben bé al
costat de l’estret pas i la cruïlla de la carretera. Sense pensar-nos-ho gaire
van fer unes fotografies.
Ro
(en francès Rô) és un poblet agregat al municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya),
situat a 1.289 m alt, sobre la terrassa fluvial superior de l’esquerra del
Segre, al peu del pla de la Perxa, aigua avall del cap del municipi.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover- Moll ens facilita aquesta
resposta.: de Adarrōne, nom pre-romà que apareix documentat en l'edat mitjana i
que per una evolució normal es convertí en Asarró, Aarró, Arró i
finalment Ro.
A
la fi del s. XII, Galceran de Pinós n'ostentava la senyoria.
L'església,
dedicada a sant Antoni Abad, està esmentada al segle XI, però l'actual edifici
és modern. A destacar l’absis semi circular i el campanar amb quatre pilars.
En
el seu interior s'hi conserva un retaule del 1704, obra de Joan Sunyer.
Però
cercant més dades no trobo el nom de Joan Sunyer i si el de Josep Sunyer i Raurell que segons
Enciclopèdia Catalana (Manresa, Bages,
1673? - Manresa, 1751) fou un
escultor del Barroc català.
Altres
dades semblant confirmar aquest nom i copia una part del text citat de
Viquipèdia.
Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís
Generes i Francesc Grau. Col·laborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia
de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del
Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols (1674). A la darreria del
segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses
esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya: el retaule major de Sant
Pere de Prada (1696-99), el de Cotlliure (1698-1701), el del Roser, d’Oceja
(1699) i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent,
Tuïr, Ro i Càldegues. El 1704 començà el retaule de Font-romeu que, amb les
obres de decoració del cambril d’aquest santuari, el tingueren ocupat fins el
1712. Durant aquests anys tingué domicili a Perpinyà (on formà part de la
confraria de Sant Lluc) i a Prada.
A continuació hi ha un extens paràgraf d’obres seves en
diferents poblacions de Catalunya: com Igualada, Vic, altre cop Manresa, Santa
Margarida de Montbuí, un treball d’exornació de l’interior de la Santa Cova de
Manresa, monestir de Santa Caterina a Barcelona, retaule de la capella del
Claustre a Solsona i altre més a Manresa.
Les últimes obres documentades de Josep Sunyer són de
caràcter arquitectònic: l’església nova de Joncadella (1748) i l’acabament de
la façana meridional de la Santa Cova, de Manresa (1749).
Si alguna persona sabés dades més exactes li
agrairia profundament per poder rectificar en cas d’error.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada