dijous, 18 de setembre del 2014

SANT ANTONI DE PÀDUA DEL TOSSAL. ALÀS I CERC. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Sempre quan pujàvem a Andorra en arribar a les proximitats de la Seu d’Urgell se m’enlluernaven els ulls veient dalt d’un pujol, un edifici blanc que dominant la ciutat es destaca en l’horitzó, i sempre despertava la nostra curiositat.  

 
Ara fa poc dies, a la fi, visitàvem l’ermita de Sant Antoni de Pàdua del Tossal. Està situada en una excel·lent talaia que s'aixeca damunt la plana de la capital urgellenca i rodalia. Això fa que s'albiri des de qualsevol indret dels termes esmentats sorprenen al viatger per la seva forma arquitectònica que fa s’identifiqui en la llunyania com un observatori meteorològic. 

Sant Antoni, és una ermita ubicada pràcticament al límit fronterer dels termes d'Alàs i Cerc i la Seu d'Urgell, en l'indret anomenat el Tossal.  

La capella, que va ser acabada cap a finals de la dècada de 1920, és una construcció moderna que consta d'una sola nau, amb un cor i un altar que és presidit per una figura de Sant Antoni de Pàdua. L'edifici s'acaba per la seva part alta en forma de cúpula amb una creu. Tot l'altar major és recobert d'un acurat mosaic de pedra petita. 

El 13 de juny de 1931, festivitat de Sant Antoni de Pàdua, fou inaugurada pel bisbe Justí Guitart. L’any 1977 es restaurà el seu teulat protegint-lo amb material impermeables. 

L'ermita, actualment és centre de devoció de molts urgellencs i sobretot dels veïns de les localitats més properes com Alàs i Cerc. 

Antoni Secases de cal Rajoler, un antic veí de la zona, va ser l’autèntic mecenes de l'obra. El xicot, que com expliquen uns familiars llunyans no sabia ni llegir ni escriure, va aprendre de lletra tot fent el servei militar i va arribar a ser fins i tot diputat. 

Les circumstàncies el van dur, com a molts altres, a viatjar cap a les Amèriques, on diuen va fer fortuna. En un viatge de tornada, força complicat,  una tempesta va posar en seriós perill la seva vida, l'home ja es pensava el pitjor i s'encomanà com a darrer remei a Sant Antoni, al que va prometre que si se'n sortia d'aquella construiria una ermita consagrada al Sant. Tot indica que Sant Antoni va escoltar els seus desitjos fent-lo arribar sa i estalvi de nou a l'Alt Urgell i, és clar, aleshores havia de complir llavors la seva promesa. 

De fet no va tenir temps de veure l'obra acabada i va deixar el llegat, l'encàrrec i la responsabilitat de construir la capella en mans d'un tal doctor Dou i del farmacèutic de la Seu, López Riberaigua, els quals van acomplir els desitjos d'Antoni Secases. Ara, una làpida a l'església de l'ermita de Sant Antoni del Tossal recorda el nom d'aquest home, les restes del qual reposen des de fa més de 70 anys en un panteó del cementiri d'Alàs.  

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va declarar-la en el ple celebrat el dia 9 de juny de 2011, com conjunt del patrimoni immoble de la comarca sota aquesta categoria de protecció. De tots els elements declarats, el Consell en destaca l'ermita de Sant Antoni del Tossal, com la realització més notable que l'estil modernista ha deixat a la comarca de l'Alt Urgell. 

S'hi celebra un aplec que reuneix habitants del municipi i de la Seu d’Urgell, i s’hi donen panets amb matafaluga beneïts. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada