Sempre
queda alguna nota perduda en les carpetes i de la nostra estada a les terres de l’Alt Urgell, limítrofes amb el
Pallars Sobirà ens queda més d’una.
Aquesta vegada visitàvem el poble de Roní situat a 6,7 quilòmetres del seu cap
municipal, la vila de Rialp.
Roní
(59 h. 2009) és un poble situat a 1.080,9 metres d'altitud, en una petita
elevació que és el final d'una carena que baixa del sud-est, el cim de la qual
és la muntanya de Santa Fe. Domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa,
aigua avall de la confluència amb el Romadriu. És a l'extrem de ponent de la
Costa de la Sola de la Sabata. Pertanyia al terme primigeni de Rialp.
La seva situació permet gaudir d'una bona panoràmica
sobre el riu Noguera Pallaresa, el poble de Rodés i el de Sant Romà de
Tavèrnoles, avui en dia despoblat.
Buscant
dades etimològiques he trobat aquestes dues respostes. Segons Joan Coromines,
eminent filòleg, es tracta d'un topònim preromà, iber basc. Dóna com a
conjectures el basc erroi (corb), o bé arro (barranc),
amb el sufix -ui, de caràcter col·lectivitzador. El diccionari
Alcover-Moll ens dóna aquesta explicació.: segons Badia, probable reducció de *Ronui;
possible derivació del nom de dona Runa (Rohlfs Stud. 94).
El nucli de Roní és un petit poble de muntanya. La
construcció de les seves cases està feta amb els materials de construcció
tradicionals de les zones pirinenques (fusta i pedra); els carrers i les places
han estat poc modificats i respecten el seu antic traçat.
L’església
de Sant Cristòfol i el cementiri parroquial són a l'extrem nord-est del poble.
L’edifici té un massís campanar quadrat que li fa de façana i que per les
proporcions i la solidesa sembla més una torre de defensa que no un campanar.
L’entrada a l’església es fa per la base del campanar. Avui en dia el seu estat
de conservació és molt dolent.
Per
la proximitat de l’Estació d’esquí de
Port Ainé, ja inaugurades l’any1986, hi ha un increment dels serveis
turístics (restaurant, casa de pagès i allotjaments rurals independents), la
rehabilitació i construcció de segones residències.
Com
a tret curiós podem dir que la gent del poble, en temps de lleure i com a
complement a l’activat agrícola i ramadera, es dedicava a fer escampes de
bedoll (escombres), cartres, cartrons, coves i paners, molt apreciats per tota
la comarca.
Eren
molt famosos també els fesols (gastronomia) de Roní.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada