dijous, 22 de gener del 2015

SANTA MARGARIDA DE CALBINYÀ. VALLS DE VALIRA. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Aquesta vegada els nostres passos ens portàvem per les Valls de Valira i quan pujàvem a visitar el poble de Calbinyà (1103 m.) ens sorprenia el campanar i les ruïnes de la seva antiga església, sota l’advocació de Santa Margarida. Aleshores, no podien fer res mes, visitàvem i fotografiàvem  l’antiga església d’aquest bell i ben cuidat lloc de la nostre geografia. 


El lloc de Calbinyà, surt esmentat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, Kalpiciniano, apareix citat en documents dels sanys 972, 988, 1038 i 1042. Calbiciniano  o Calbitiano formava part de les propietats confirmades a Santa Maria de La Seu per les butlles del 1001, del Papa Silvestre II, del 1012, del Papa Benet VIII, i del 1099, pel Papa Urbà II. A mitjan del segle XIX, però, la senyoria del lloc pertanyia a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. 


La història d’aquesta església presenta diversos problemes, sobretot d’identificació i de titularitat. Actualment al terme de Calbinyà  coexisteixen dues esglésies, una dedicada a Sant Tomàs, amb funcions de parròquia i l’altra romànica, dedicada a santa Margarida. Durant anys hi ha un suposats de fets que no aclareixen el nom i la situació de la parròquia del poble.  

D’aquestes notícies possiblement es podria establir que l’actual edifici dedicat a Santa Margarita, antiga església parroquial, estaria dedicat a ambdues advocacions fins a la construcció d’un nou edifici al poble. Moment en què es traslladaria l’advocació de sant Tomàs a la nova església. Restant l’antiga dedicada solament a santa Margarida. 

Actualment Calbinyà pertany al municipi descentralitzat de Valls de Valira, un del més grans del territori pirinenc fronterer amb Andorra.  

De l'església de Santa Margarida de Calbinyà, romànica del segle XII, només resta en peu una part del campanar de torre de planta quadrada, escapçat, sense teulada, i alguns panys de murs. 

El campanar presenta una porta, mig colgada, que comunicava amb l'interior de l'església. També hi ha una finestra a doble esqueixada. A la  façana meridional hi ha les obertures corresponents a segon pis.  

Els carreus són petits de l’aparell del campanar apareixen com lloses ben col·locades amb les juntes de morter de calç.  

El mur que resta dempeus tenen el mateix aparell que el campanar, però més irregular. 

 
Santa Margarida de Calbinyà està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.

Dos detalls ens van cridar l’atenció una la meravellosa visita panoràmica sobre la vall del Valira i l’altre unes magnifiques arrels de l’heura que s’enfilen per la torre campanar. A la llarga poden ser causa de la seva caiguda. 

Pols som, i pols tornarem a ser. Segurament l’altiu campanar també davallarà com les ambicions humanes. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia : M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada