dimarts, 10 de febrer del 2015

SANTUARI DE SANTA MARIA DE FALGARS. POBLA DE LILLET. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Una vegada més visitàvem el santuari de Falgars sota l’advocació de santa Maria. Ha estat final i principi de moltes excursions tant en cotxe com a peu. També hem gaudit de la ballar la dansa de Falgars en diferents aplecs. Es un lloc fàcil d’arribar tant des de Sant Julià com des de la carretera de la Pobla de Lillet i permet boniques excursions amb bones vistes de la serra del Catllaràs.

 
L’església de Falgars és un santuari marià a 1288 m d'altitud (Santa Maria de Falgars) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet, a la serra de Falgars. Es troba entre planells de camps i prats voltats de bosc, al cim d'una carena. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija.

En la consulta al diccionari Alcover-Moll ens dóna la següent definició etimològica.: forma plural de falgar. En un document de l'any 974 es parla de Villa Felgari, i en un de l'any 922 s'anomena un pago Felcarias (cf. Alsius Nomencl. 132). Falgar o falguerar dóna la raó a l’altre resposta trobada en diferents mitjans.: lloc poblat de falgueres.  

Segons Catalunya Romànica la primera notícia del lloc de Falgars és del any 984-5 que apareix com una propietat i un dels límits de la desapareguda església de Sant Cristòfor de Vallfogona en la seva acta de  consagració (ipso Falgars).
 
El primitiu santuari seria d'estil romànic, ja que a la porta hi consta data de l'any 1049. Malgrat tot les seves primeres notícies certes són del 30 de març de 1120, els seus propietaris, Ramon i Elisardis, varen donar aquesta església al monestir de Sant Llorenç amb la condició que fos cuidada. L’església tenia com a dotació tots els drets que els fundadors tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent i la cedien amb la condició que l’església fos sempre cuidada i construïda i que s’hi complissin les funciones religioses encomanades al monestir i que sempre preguessin per l’ànima del fundadors i la dels seus parents. 

Per tal d’arrodonir els dominis sobre el lloc l’any 1182 l’abat Joan de Sant Llorenç prop Bagà comprava a Bernat de Vilanova un camp proper a l’església (campum quem habeo ad Stam. Mariam de Falgars) 

Des del segle XIII va ser objecte de deixes testamentaries de diversos senyors com G.R de Murturols i B. de Colomers de Brocà. Els senyors de Pinós afavorien també l’afavorien també dotant-la de censos sobre les cases de la rodalia. El seu caràcter parroquial quedà evidenciat en la visita al deganat del Berguedà de l’any 1312. 

Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352). Més tard al segle XIV un capellà ermità nomenat pel paborde de Santa Maria de Lillet tenia cura del santuari. 

El 19 de març de 1646 s'hi va posar la primera pedra de l'actual església, i sobre la porta s'hi conserva encara la pedra clau amb data de l'església anterior, de la qual encara existeixen restes de parets.

És una edificació massissa i de considerables dimensions que consta d'església i hostatgeries. Consta de grosses parets de pedra i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. Algunes estances estan cobertes amb volta.  

El 1721 Antoni de Marimon, procurador de Felix de Marimon, marques de Cerdanyola, donà als administradors de Falgars els horts i uns terrenys al seu voltant per reomplir la hostatgeria. La hostatgeria  ha sofert múltiples ampliacions i remodelacions. La part més nova és un cos perpendicular a l'església i que té un porxo cobert amb falsa volta.  

En quan l'església, disposa de campanar d'espadanya de dues obertures a mitja teulada. Queden restes de l'antiga església romànica perdudes en el conjunt i es conserva l'antiga porta romànica ferrada a l'entrada del santuari.  

Aquesta porta és de dues fulles que s'obren endins, la fusta és moderna però la ferramenta és romànica. El disseny és fet a base d'unes cintes juxtaposades i planes, dividides per un nervi central, les quals es cargolen als extrems formant volutes; al batent del costat esquerra les tiges tenen una disposició horitzontal, mentre que les del batent dret les té en vertical.

 
És una imatge de principis del gòtic esculpida en alabastre i datada del segle XV. La primitiva imatge desaparegué arran d'alguna guerra. La llegenda diu que un pastor de Saus mentre estava pasturant els bous a l’obaga de Falgars (un lloc on hi havia moltes falgueres) va notar que una de les bèsties feia uns senyals curiosos prop d’una balma, al lloc, hi trobaren la Verge. Segurament la va amagar algun fugitiu de les guerres que assetjaven els pobles més grans i que obligaren als seus habitants a buscar recés a les muntanyes pirinenques. 

A mitja obaga de Falgars hi ha restaurada la cova i el lloc on es trobà la Verge primitiva que fou portada al monestir de la poble de Lillet fins que fou edificada la capella de Falgars.  La Verge es mostra donant el pit al seu fill.
 


Altres detalls a tindre en compte són: en l’edifici és el rellotge de sol i a escoltar els goigs a la Verge. 

Val la pena visitar-la ja que sempre ha estat un lloc d’actiu pelegrinatge.  

He gaudit aquesta vegada a l’escriure aquesta ressenya de la gran quantitat d’informació trobada. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada