Ja
visitades les dues esglésies sota l’advocació de Sant Miquel retrocedíem per la
mateixa pista de terra per tornar a la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès.
Però havia, ben visible davant nostre l’església de Sant Jordi de Lloberes,
pertanyent al mas del Soler de Lloberes. No podíem fer res més que fer-li una
breu visita i fotografiar-la.
En
molt poca distància passaven d’una comarca a l’altre, Sant Miquel de Terradelles és berguedana i en canvi Sant Jordi de
Lloberes pertany a Gaià, municipi del Bages.
En
un escrit del Centre Excursionista de Navàs trobem una explicació força adient
que passem a transcriure: Sant
Jordi de Lloberes és trobava en l’antic terme del castell de Gaià. Apareix esmentada
l’any 1053, quan fou donada al bisbat de Vic. Ja apareix sota la dedicació a
Sant Jordi, la qual cosa fa que sigui la més antiga del bisbat de Vic sota
aquesta advocació.
En
un principi fou una capella sufragània de Sant Miquel de Terradelles. Es creu
que l’edifici primitiu fou totalment refet, ja que la actual església no
correspon a la tipologia pròpia de l’any esmentat.
Fou
cremada durant la Guerra Civil, l’any 1936, i restà sense culte fins que el
1964 fou restaurada pel propietari del mas.
És
una obra romànica tardana de principis del segle XIII, que substitia una altra
de més antiga, ja esmentada de l’any 1053. És un edifici construït de manera
senzilla i austera.
D’una
sola nau, coberta amb una volta de pedra força apuntada. Al costat de llevant
hi ha un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera.
L’absis
és pràcticament tan ample com la nau, però es força més baix degut a
l’apuntament de la volta. Aquest fet és veu més clar a l’interior. L’arc de mig
punt d’obertura de l’absis queda per sota del punt més alt de la cobertura de
la nau.
La
portalada d’entrada està formada per blocs de carreus ben treballats que formen
un arc de mig punt. Està situada al capdavall de la paret de migjorn. Queda
enlairada respecte al sòl i per això hi ha una escala esglaonada per
accedir-hi.
El
campanar d’espadanya que corona el mur de ponent és d’un sol ull i és de
construcció moderna.
Una
senzilla i però conservada església situada en un lloc amb una amplia
panoràmica.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada