En
el nostre deambular en la recerca de conèixer llocs de les nostres contrades al
veure les altes torres que resten del castell de Querol, molt properes a la
carretera, ens cridaren l’atenció i les visitàvem i fotografiàvem.
El
castell és situat al costat del riu Querol (Carol, en francès), a (1350 m. alt.)
al centre de la vall i damunt de les cases del poble.
El
lloc és un dels més antics de la vall homònima que figura esmentada l’any 1011
com a Valle Cheirol. Sembla que
aquesta vall disposà, segons opinió de J.B. Alart, d’una organització militar
primerenca, com ho testimonia el topònim de la Tor, el qual sembla indicar
l’existència d’alguna fortificació destinada a defensar l’entrada a la vall.
El
castell de Querol, el més important de tota la vall per la seva situació
estratègica , apareix esmentat l’any 1243 en un document pel qual el rei Jaume
I de Catalunya abolí alguns dels mals usos del batlle reial. Posteriorment,
l’any 1257, el mateix rei els concedí els drets de lliure pastura dels ramats
per tota la zona que poguessin recórrer en una jornada.
El
castell de Querol era la seu administrativa de tota la vall i on residia el
batlle, que era al mateix temps el castlà de la fortalesa. El primer castlà
conegut és el donzell Berenguer d’En, del qual se sap que percebia 30 lliures
de salari per la guarda del castell.
A
la darreria del segle XIII, el 1227, hi ha referència que Galceran de Pinós
percebia anualment 400 sous melgoresos de les rendes d’aquest castell per
concessió del difunt rei Jaume I, confirmada després de la seva mort pel
monarca Jaume II de Mallorca.
Posteriorment Ferran II d'Aragó suprimí la senyoria de la
Torre Cerdana (al peu del coll del Pimorent) i la incorporà a la del castell de
Querol (1493), i al 1569 Felip II de Castella separà el càrrec de batlle de Querol
del d'alcaid dels castells de la vall de Querol i de Puigcerdà, que fins al
moment s'havien regit conjuntament.
La
fortalesa fou destruïda a mitjan segle XVIII. Les restes van ser declarades
monument històric de França el 2 de maig
del 1927. Al 1985 les torres foren consolidades
i mínimament restaurades.
De
la gran edificació que havia estat, amb dos recintes, en l'actualitat només
se'n conserven una torre i les restes d'una altra, corresponents ambdues al
recinte superior o sobirà.
D'aquest
clos superior en queden, ultra les dues torres dels segles XII o XIII, restes
dels murs que el limitaven. La torre més ben conservada fa 10 metres d'alçada
per quatre de costat (a la base), en tres nivells, i és de planta quadrada,
feta de pedres grosses, amb espitlleres i rematada per merlets; hom diu que va servir de cort de porcs a començaments
del segle XX.
L'altra
torre, a uns 12 metres de distància, hauria estat semblant, però de planta més
rectangular, cosa que encara es pot veure malgrat l'afonament de tota la seva
façana nord. Ambdues reposen directament sobre la massa granítica on s'edificà
el castell.
Per
defora del recinte principal, o sobirà, hi havia el segon, el "clos
jussà", de què encara en restes murs de força alçada, delimitant un espai
poligonal amb accés per un arc de mig punt adovellat. Un Plan et projet du
chateau de Carol del 1775 mostra una construcció isolada, de
planta baixa i pis, amb tres torres.
La
diversitat de tècniques constructives observables a les restes conservades,
testimonien que el castell tingué diverses intervencions arquitectòniques al
llarg d'un extens període temporal.
Un
formós poble que van visitar un dia primaveral quan les flors llueixen ufanes.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada