dimarts, 12 de maig del 2015

SANT ESTEVE D’ÈGUET. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

Visitàvem la bonica i prospera població d’Èguet  (Egat, en francès) i admiràvem les restes del seu castell o torre de defensa. Només resta la impressionant torre assentada sobre el cim granític. Aleshores els nostres ulls davallàvem a la seva església sota l’advocació de Sant Esteve.

Durant bastant temps he estat buscant dades de l’església, però finalment he trobat en Catalunya Romànica unes que crec que són fiables i  són les que he publicat en aquesta crònica.  

La seva parròquia dedicada a Sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, documentat data l’any 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X. 

Posteriorment, segons la butlla de confirmació de béns que l’any 1163 atorgà el papa Alexandre III en favor de l’abadia de Sant Martí del Canigó, hi ha referencia que aquest monestir tenia diverses possessions (praedia) dins la parròquia de Sancti Stephani de Egued. A la darreria del segle XIII, els anys 1279 i 1280, l’església parroquial d’Èguet va contribuir a satisfer la dècima que es recaptava dins a diòcesi d’Urgell. 

Entre els anys 1312 i 1314, constat que l’ecclesia Sti. Stephani d’Eguet va ser objecte de visita per part dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i que l’any 1391 satisféu la dècima col·lectada en aquell moment a la diòcesi urgellenca.

 
Tot i el seu origen romànic, aquest temple va ser molt modificat en època moderna; és un edifici d’una sola nau coberta amb volta apuntada, amb la porta a la façana de ponent, que conserva a l’altar major un notabñe retaule d’època barroca dedicat a sant Esteve. 

L’església parroquial conserva una imatge de la Mare de Déu , romànica del segle XII. Catalunya Romànica no confirma la seva existència actualment. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada