dissabte, 20 de juny del 2015

SANT PERE MÀRTIR. ESCALDES-ENGORDANY. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA. 

De la nostra recerca per terres andorranes encara ens queden algunes esglésies per comentar. Una d’elles és la de Sant Pere Màrtir situada en la parròquia de les Escaldes-Engordany.

Malgrat les Escaldes i Engordany van unir-se ja en època medieval no va ser fins l’any 1978 que van formar la setena parròquia andorrana i la segona en població. Actualment podrien dir que formen un tot amb Andorra la Vella. En l’antiga carretera que comunicava ambdues poblacions s’han establert tota un seguit de botigues, centres comercials i edificis de  pisos  que les han unit els dos termes. Sense uns límits ben definits (pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi el sector urbà i forma un continu les tres poblacions: Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany.  

La nova parròquia (16861 h. 2009) comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims (al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella), que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són: els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües. 

En la consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll en de cercar els dos noms.: Escaldes de Caldes fen referencia a les fonts d’aigües termals del seu subsòl. Engordany.: Probablement del cognom llatí Gordiani, amb la partícula En anteposada.

L’edifici religiós es ben visible situat en la mateixa avinguda Carlemany. Tant en sortir en direcció a Envalira com venint d’Encamp sorprèn la seva moderna construcció. En a nostra recerca per diferent llocs trobem aquesta ressenya:  

Església parroquial construïda entre els anys 1956 i 1981 seguint el corrent de l’arquitectura de granit i amb unes línies estilístiques que es poden definir d’estil neoromànic. Es tracta d’un edifici de planta basilical amb una nau central, dues laterals, un absis de planta semicircular i una torre campanar de planta quadrada. Les formes i les decoracions exteriors estan inspirades en models del romànic llombard; el campanar té quatre pisos amb arcuacions llombardes i finestres que creixen en nombre i alçada, i coberta a quatre vessants. Les finestres de la nau tenen vitralls emplomats. 

Als peus de la nau disposa d’un porxo amb arcs de mig punt. A l’interior les tres naus estan dividides en cinc trams per arcs perpanys sobre columnes amb capitells sense esculpir. A cada tram correspon una petita capella lateral coberta amb volta de canó amb dos òculs cadascuna. Les voltes de la nau central són de falsa creueria i les de les naus laterals amb quart de volta o volta catalana, mentre que l’absis està cobert amb un quart d’esfera. 

S’hi conserva l’altar barroc de l’antiga església de Sant Pere Màrtir i el retaule gòtic de Sant Romà dels Vilars, i a més està decorada amb una sèrie de pintures de factura contemporània. 

Com sempre diem val la pena visitar Andorra i deambular pels seus carrers i allargant-se un xic més visitar les seves parròquies i poblacions. No us penedireu.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada