dijous, 27 d’agost del 2015

SANT MARTÍ DE VINYOLES. LES LLOSSES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS.

Continuant nostra recerca pel terme de Les Llosses visitàvem l’església de Sant Martí de Vinyoles també anomenada de Vinyoles de Portavella degut a la propera i antiga casa senyorial de Portavella.
 


El poble i antiga parròquia de Sant Martí (11h. 2009) ocupa un lloc dominant (1.020 m alt.) als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida. L’antiga parròquia era una de les sis parròquies integrades, originàriament en el terme del castell de la Guàrdia de Ripoll.
 
La “serra de Vineolas” apareix esmentada en una afronaciódel terme de l’església de Santa Maria de Matamala, en l’acta de dotació del monestir de Ripoll, de l’any 888, document de controvertida originalitat. L’any 938 el lloc de “Vineoles” apareix en el precepte de Lluís d’ultramar de reconeixença de les possessions del monestir de Ripoll. La parròquia com a tal, és constatada ja des de l’any 925, en el moment que el bisbe Jordi de Vic cedí al monestir de Ripoll el domini de l’església i parròquia de Sant Martí de Vinyoles, que en l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll. 

L’any 982 es confirma l’existència de la parròquia de Vinyoles en un reconeixement de propietats del monestir ripollenc. La parròquia de Sant Martí de Vinyoles torna a aparèixer en tres llistes parroquials del bisbat de Vic realitzades entre 1026 i 1154. 

La vida parroquial durant l’edat mitjana degué continuar parella a les altres possessions de Ripoll, i la seva vitalitat, relativa, es feu palesa al segle XVIII, quan, a partir de l’any 1703, fou reformada profundament amb l’afegitó de dues capelles, i posteriorment el campanar, la sagristia i noves capelles, malgrat que la seva població no passà mai de les quinze famílies, incloses les tres de la seva sufragània de Santa Maria de Tremolosa. 

Com s’ha dit anteriorment es tracta d’un temple molt modificat per l’additament de les capelles laterals, una sagristia i un campanar que descansa sobre l’absis. Originàriament l’edifici devia esser d’una sola nau, coberta amb volta de canó seguit i absis de planta semicircular, avui mutilat per la sagristia i l’escala de la torre-campanar. 

Com a elements arquitectònics singulars entre els paraments, només queda una finestra absidal de doble esqueixada, força malmesa i la porta a la façana de ponent, coberta amb una arquivolta senzilla.

 
Els paraments inferior de la nau estan enguixats i per fora arrebossats , la qual cosa fa que l’aparell només visible a la parta i a l’absis on s’aprecien uns carreuons col·locats en filades ordenades, ben tallats i units sense, en treballs, morter de calç que els travi. 

Un jove rector de Matamala, Pere Fradera, impulsà la recuperació d’aquesta ermita, dirigint un equip de voluntaris que treballaven fins i tot amb la participació d’estrangers.
L’any 1927 ingressà al Museu Episcopal de Vic una biga de baldaquí  procedent d’aquesta església.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada