En
la nostre afició, moltes vegades tenim sort del nostre mitja de transport, i en
aquesta ocasió ens va mostrar el seu valor. Per tant hem d’agrair-li, apreciat
4x4, la seva col·laboració.
Visitàvem
en el terme municipal de Les Llosses l’església de Santa Margarida de Vinyoles
situada en un pujol, a 1206 m. alt) de la serra del mateix nom.
A
la consulta etimològica del significat del nom el diccionari Alcover-Moll en
dona aquesta definició. : De Vinyoles ens remet a Vinyola: Del llatí vineola,
“vinya petita”.
El
santuari de Santa Margarida ha esta considerat com la capella de l’antic
castell de la Guàrdia de Ripoll, el lloc del qual es troba al peu del conjunt
del santuari.
Sembla
que ja existia el segle XIII, però si la identificació anterior és correcta,
deu ser força més antic. En el meu recull em surt una data d’una altre font que
parla de 1208. De tota manera, sabem de cert que existia amb anterioritat a
l’any 1324.
L’edifici
actual fou bastit després de l’any 1854, englobant i substituint l’anterior
edifici, com a resultat d’un vot popular fet durant l’epidèmia d’aquell any,
tal com consta en la inscripció que hi ha a la porta.
La
petita església romànica queda annexionada a unes altres construccions de
diferents èpoques, la de l’albergueria i la nova església, i ocupa l’extrem sud
oriental del conjunt.
La
part romànica del santuari és una sala de planta lleugerament trapezoïdal, sense absis diferenciat , amb
una finestra d’esqueixada simple en el frontal del presbiteri i una altra de
doble esqueixada a la façana de migjorn, on també hi ha la porta, d’arcada
adovellada, amb grossos carreus.
L’edifici
actual és d’una planta rectangular, molt
modificat, amb una nau sobrealçada i coberta amb volta de canó, amb l'interior
en disposició abarrocada i amb motllures de guix, i un campanar de torre
posterior. Té afegit a una banda la sagristia i l'altra l'antiga casa
d'ermitans.
Durant
força temps, tant el santuari com la residència foren abandonats, però al
principi dels vuitanta, gràcies a la iniciativa del rector de Matamala, s’endegà
una restauració que representà el cobriment del sostre amb una falsa volta, la
reconstrucció del campanar i diverses reformes a la residència.
Santa Margarida de Vinyoles és una església inclosa en
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada