dimarts, 25 d’agost de 2015

SANTA MARGARIDA DE VINYOLES. LES LLOSSES. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

En la nostre afició, moltes vegades tenim sort del nostre mitja de transport, i en aquesta ocasió ens va mostrar el seu valor. Per tant hem d’agrair-li, apreciat 4x4, la seva col·laboració. 

 
Visitàvem en el terme municipal de Les Llosses l’església de Santa Margarida de Vinyoles situada en un pujol, a 1206 m. alt) de la serra del mateix nom. 

A la consulta etimològica del significat del nom el diccionari Alcover-Moll en dona aquesta definició. : De Vinyoles ens remet a Vinyola: Del llatí vineola, “vinya petita”.
 


El santuari de Santa Margarida ha esta considerat com la capella de l’antic castell de la Guàrdia de Ripoll, el lloc del qual es troba al peu del conjunt del santuari. 

Sembla que ja existia el segle XIII, però si la identificació anterior és correcta, deu ser força més antic. En el meu recull em surt una data d’una altre font que parla de 1208. De tota manera, sabem de cert que existia amb anterioritat a l’any 1324.

L’edifici actual fou bastit després de l’any 1854, englobant i substituint l’anterior edifici, com a resultat d’un vot popular fet durant l’epidèmia d’aquell any, tal com consta en la inscripció que hi ha a la porta.  

La petita església romànica queda annexionada a unes altres construccions de diferents èpoques, la de l’albergueria i la nova església, i ocupa l’extrem sud oriental del conjunt. 

La part romànica del santuari és una sala de planta lleugerament  trapezoïdal, sense absis diferenciat , amb una finestra d’esqueixada simple en el frontal del presbiteri i una altra de doble esqueixada a la façana de migjorn, on també hi ha la porta, d’arcada adovellada, amb grossos carreus.  

L’edifici actual és  d’una planta rectangular, molt modificat, amb una nau sobrealçada i coberta amb volta de canó, amb l'interior en disposició abarrocada i amb motllures de guix, i un campanar de torre posterior. Té afegit a una banda la sagristia i l'altra l'antiga casa d'ermitans.    

 
Durant força temps, tant el santuari com la residència foren abandonats, però al principi dels vuitanta, gràcies a la iniciativa del rector de Matamala, s’endegà una restauració que representà el cobriment del sostre amb una falsa volta, la reconstrucció del campanar i diverses reformes a la residència.
 
Santa Margarida de Vinyoles és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada