Pujàvem
fins el poble de la Roca i visitàvem la seva esglesiola sota l’advocació de la
verge de la Pietat
El
poble de la Roca de Pelancà (34 h), situat a la dreta del Ter, a l’entrada del
terme des de Llanars, es troba a la solana d’un gran penyal que cau a plom
damunt el riu, a l’indret de la seva confluència amb la riera d’Abella. És
format per un grup de cases esglaonades, que formen carrers estrets i
tortuosos. En resten algunes cases habitades permanentment; queda algun llenç
de les antigues muralles i un vell portal a l’entrada del nucli. Abans
d’arribar a la portalada d’entrada hi ha un barri de noves construccions.
L’esglesiola
es troba al capdamunt de l’escarpada roca que dóna nom, al agregat de la Roca.
La Pietat, també dita a voltes la Mare de Déu de Pelança, és al punt més alt
d’un agrupament de cases esglaonades dalt de la serralada de Sant Bernabé.
La
capella castellera de la Pietat de la Roca és situada al costat de l'antiga
fortalesa de Pelancà (o de la roca de Pelancà) que pertanyé als Milany (1244),
als So (segle XIV-XVIII) i als Descatllar (des de 1621), que ja havien tingut
abans drets senyorials. El "Castrum
de Pellencha" és esmentat per primer cop l'any 1031, en un document
entre el comte Ramon Guifré de Cerdanya i el vescomte Bernat.
La
façana on hi ha la porta d’entrada és de carreus tallats finament i disposats
de forma acurada que contrasta amb la resta de l'aparell, més rústec. Segurament
pertany a una construcció posterior.
Al
cim de la porta hi ha una finestra i un petit campanar de paret. El mur de
tramuntana ha estat construït damunt la roca. El de ponent aprofita la paret
del castell, i a l'altre costat la capella es comunica amb la rectoria d'època
molt posterior.
De
fet, tota l’agrupació de cases té algun element de la seva estructura que ha
format part del castell.
L’any
1955-1956 fou restaurada i arranjada, hom tragué el guix i aparegué la pedra
vista.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada