SANT VALENTÍ DE SALARÇA. CAMPRODON. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Després de recorre un munt de camins de terra en mal estat arribaven a dalt del pujol on hi ha l’església de Sant Valentí de Salarça. Només admiraven la nostra arribada un ramat de vaques sense cap interès per nosaltres.

 

 

Salarça, també ho trobem escrit com Salarsa (13 h. 2009) és un veïnat de masies disseminades situat a la dreta de la riera de Salarça, (que es forma per la unió del torrent de Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet) i és un afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.  

Fins l’any 1969 pertanyia com a poble del municipi de Beget a l’Alta Garrotxa, però a causa dels millors accessos van ser annexionats a Camprodon. 

En la nostra recerca etimològica el diccionari Alcover-Moll en dóna aquesta definició.: sembla venir d'un mot *arcĕa, probablement pre-romà, precedit dels articles ĭlla i ĭpsa. Es troba documentada la forma ipsa Arza (doc. a. 959, ap. Udina Arch. 308) i villare Arça (a. 1168), i encara en el segle XIV apareixen les formes Arça (a. 1362) i Sarza (a. 1338), cosa que sembla afavorir l'origen *arcĕa. La construcció originària devia esser ĭpsa arcĕa> s'arça, i després s'hi degué intercalar l'article ĭlla per reforçar l'ofici d'article quan ja s'havia perdut l'ús corrent de ĭpsa com a tal article.

 

El lloc, esmentat el 1017, pertanyia al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Consta que Sant Valentí de Salarça fou consagrat l'any 1168 per Ponç de Monells, bisbe de Tortosa i abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses.  

Del segle XIV, l’any 1362 hi ha una citació de "Sancti Valentini de Arça", com a sufragània de la parròquia de Beget. Al segle XVII era lloc reial. 

En el decurs de l'any 1977 es van fer obres de restauració per tal d'evitar les humitats que amenaçaven la volta.  

 

Durant l'estiu de 2014 la Diputació de Girona hi va invertir 20.000€ per reforçar parets i teulada. L'ermita està situada en un turó de terrenys argilosos i per l'efecte dels moviments sísmics que de manera regular afecten la comarca és més sensible al pas del temps. Restauració encara no finalitzada. 

És una construcció romànica del segle XII, de planta petita amb volta de canó apuntada i absis semicircular al costat de llevant, amb cornisa i finestra central de línies senzilles. La porta d'accés primitiva és a migjorn i està formada per un arc de mig punt, actualment cegada.

 

L'entrada actual es fa per la banda de ponent, on s'afegí al segle XVI o XVII un porxo amb teulat a dues aigües. Sobre aquesta façana oest s'assenta l’alt i ample campanar d'espadanya de dos ulls. Les campanes són datades, respectivament, del 1733 i del 1761. A tramuntana, adossada al mur del temple, hi ha l'escala de pedra similar a la de l’església de Rocabruna que mena al campanar. 

Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.