En
el nostre deambular per les terres de la nostra estimada Catalunya volien
visitar novament el poble de Beget. Però abans, vam fer una parada per conèixer
el poble de Rocabruna i la seva església sota l’advocació de Sant Feliu.
Rocabruna
és un bonic poble de les nostres contrades i per satisfacció nostra
meravellosament l’església era oberta i van poder veure el seu interior.
Poble
(63 h.2009/972 m alt.) del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de
Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del
Montfalgars.
Rocabruna
pertany al Ripollès des del 1967. Cal destacar l'existència de la restes del
Castell de Rocabruna. El castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal
del Castell, i la seva altitud (995 m) ofereix al visitant unes vistes molt
interessants sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten
al segle X (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla
que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l'entorn (que
també formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. Des de la fi del segle
XI va pertànyer als Llers; passà als Cervià i als Melany; l’any 1342 Jaume de
Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al segle
XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll confirma aquesta darrera
definició.: compost de roca bruna, ‘roca
fosca’.
Aquest
església, potser, es esmentada al segle X amb el nom de Sant Julià de Pruna,
però al llarg del segle IX s’estableix l’advocació i el nom actual. El temple
de Rocabruna s'esmenta per primera vegada l'any 1097 en una donació feta per
Arnau de Petrio a l'abat i al monestir de Sant Pere de Camprodon, de tots els
drets i honors que tenia a Sant Cristòfor de Beget i a Sant Feliu de Rocabruna.
Pel 1184 n'era rector Guerau de Fornells i se cita l'any 1279 amb el nom "d'ecclesia parrochialis sancti Felicis de
Rochabruna".
Va ser
restaurada entre els anys 1469 i 1477 per Pere Des Bach, senyor de Rocabruna, i
de nou l'any 1929.
Les
visites pastorals dels segles XIV-XIX donen notícies de la riquesa dels altars
. Malauradament foren arrasats durant la Guerra Civil (1936-1939).
Sant
Feliu de Rocabruna és un temple romànic del segle XII. Disposa d'una sola nau
amb volta apuntada a l'interior i absis semicircular construït amb carreus ben
escairats. Està adornat amb una cornisa sostinguda per mènsules damunt la qual
hi ha una decoració de dents de serra. La finestra de l'absis, formada per tres
arcs en degradació, és de doble biaix. L’absis de l’església de Sant Feliu de
Rocabruna és un dels més elegants de la zona Ripollès- Alta Garrotxa.
Pel
costat de migdia hi ha la porta i dues finestres de doble esqueixada. Actualment
són parcialment cegues, al haver estat convertides en ull de bou. La porta d'accés al temple presenta un conjunt
d'arcs en degradació, llinda i timpà llisos. S'hi accedeix per quatre graons.
Cal destacar-hi la ferramenta original romànica, en la qual sobresurt un
forrellat en forma de cap de dragó i decorat amb diferents motius geomètrics.
El
campanar originari era d'espadanya, damunt la qual s'aixecà l'actual, de torre
amb teulat a quatre vessants. Adossada a la part nord hi ha l'escala que mena a
les campanes.
Sant Feliu de Rocabruna és una obra inclosa en l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
I
com som humans, a més del bon record de l’església, també ens vam portar una
grata satisfacció del dinar que vam fer en el restaurant del petit poble.
Text
i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada