En les nostres recerques per
la vall de Boí van conèixer aquesta petita església en un poble també petit
però on una Casa de Turisme Rural.
Iran és un petit poble (8h.
2009) enlairat a 1 288 m d’altitud, damunt la riba esquerra de la Noguera de
Tor. Pertanyia a l'antic terme de Llesp, formavenn municipi independent a mitjan del
segle XIX.
La documentació d'època
medieval no recull cap referència explícita al lloc d'Iran, el qual, encara que
avui dia es tracti d'un indret reclòs i aïllat, ben segur que en el passat
controlava els accessos a la vall de Boí. És molt probable que prop d'Iran
estigués situat el castell anomenat el Grau de Castelló, documentat l’any 1070,
que incloïa la vila de Sarais.
D'altra banda és possible que
la relació d'Iran amb Isirch, nucli amb sis focs esmentat als fogatjaments del
1378 i 1381 dins de les propietats del monestir de Santa Maria de Lavaix. Un
capbreu llevador de la baronia d'Erill datat el 1393 consigna que els habitants
d'Isirch feien prestació d'host i cavalcada, i cadascun dels focs pagava un
sester de civada, una mitgera de vi, una gallina i dues fogasses.
És un edifici d'una sola nau
coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular
precedit d'un estret arc presbiteral. La volta no té arcs torals, però es
conserven dues impostes bisellades que semblen correspondre a la intenció, no executada,
de construir un arc toral.
Al centre de l'absis s'obre
una finestra d'una sola esqueixada realçada exteriorment per una arquivolta
llisa; aquesta obertura ha estat tapiada per la cara interior. Al mur sud, prop de l'obertura de l'arc
presbiteral, hi ha una altra finestra també d'una sola esqueixada, a diferència
de la que s'obre a la façana de ponent, de doble esqueixada resolta amb una
llinda.
En aquesta mateixa façana se
situa un campanar d'espadanya de dos ulls.
La porta s'obre a la façana
meridional; està feta amb una llinda sense arc de descàrrega i suportada per
uns brancals formats per grans blocs de pedra. Per sobre de la porta hi ha un
nínxol, obert amb un arc de mig punt, que configura una tipologia molt peculiar
i sense gaire paral·lelismes, ja que la presència d'aquest tipus de nínxols és
molt rara en l'arquitectura alt-medieval.
L'interior és parcialment
arrebossat i els paraments exteriors permeten constatar que l'edifici és
construït amb un aparell de carreuó allargassat, de pedra calcària, disposat
molt ordenadament en filades uniformes i irregulars, especialment a la part
baixa de l'absis.
En la declaració de béns
mobles pertanyents a l’església s’inclouen: una imatge de Sant Climent, de
fusta policromada, una pica baptismal de pedra buidada, enguixada i pintada,
una imatge de la Mare de Déu del Roser de talla policromada i una campana de
bronze amb inscripcions a la part inferior.
L’església de Sant Climent
d’Iran és una església romànica del segle XI i esta declarada com a Bé Cultural
d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
