dimecres, 24 d’agost del 2016

CELLERA DE CODALET . CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT 

La història del lloc de Codalet està estretament lligada al monestir de Cuixà. La primera notícia sobre Codalet és del 850, en què Condesalba, Enuteria, Vinul, Natiric, Usilda, Galfaric, Cixila, Mangalec, Natalí i Rodesend, probablement germans, van vendre a Protasi, convers, cap de la comunitat monàstica de Cuixà, la meitat de Codalet.

En el precepte de Carles el Calb de l’any 871 a favor de Sant Andreu d’Eixalada- que ja estava unit a la comunitat de Cuixà- són confirmades al monestir les terres i les vinyes de Codalet. Sembla ser que durant els anys que hi da entre el 850 i el 871 va ser comprada la resta del lloc de Codalet pel monestir. El domini de Sant Miquel sobre Codalet va ser confirmat en la butlla de l’any 968 del papa Joan XIII. 

L’abat Gregori  pel febrer del 1142 atorgà , amb el consentiment del comte Berenguer Ramon IV, el privilegi de construir una nova vila a la “coromina del monestir”, lloc on es celebrava una fira, amb l’establiment de llibertat de tot el cens servil per als nous habitants. Sembla ser que ja existia una població primitiva  situada a l’esquerra del Lliterà. La nova vila va bastir-se als voltants de l’església de Sant Feliu que ja existia. 

Codalet apareix designat com a “castrum” el 1305, moment en que el vilatge nascut a la sagrera de Sant Feliu ja estava fortificat. Més endavant el recinte fortificat  de la saagrara o cellera serà designat com a “força”. 

Hi ha notícia que el 1346 Pere III el Cerimoniós, per castigar la gent de Codalet per haver-se mantingut fidel a Jaume III de Mallorca manà que enderroquessin les fortificacions. 

Codalet estigué sota la senyoria de l’abadia de Cuixà fins a la Revolució Francesa.

L’element més important que subsisteix és una torre cilíndrica que es dreça pràcticament sencera  a l’angle sud-oest, a uns 25 m. de l’església. Dit espai coincidiria amb  la sagrera. És del conjunt de fortificacions, l'element més ben conservat, d'uns 12 metres d'alçada, i rematada per uns merlets quadrats i alts. Per dessota d'aquests, hi ha dues fileres d'espitlleres. 

Les muralles conservades actuals poden ser del segle XII, en la base, i en la part superior podrien correspondre a una obra de remuntada o de reconstrucció del XIV o del XV.  

Les restes de les antigues muralles s'estenen breument a banda i banda de la torre, uns 7 metres per la banda de la plaça del Fort, i serveixen de paret exterior de diversos habitatges construïts a l'interior i a redós d'aquesta muralla.

L'aparell del mur es compon de còdols grans i altres blocs de pedra només escantonats, disposats horitzontalment i units amb quantitats abundants de morter. 

A més d'aquests murs al descobert, hom ha afirmat que hi ha algunes restes de la muralla a l'interior d'altres edificacions. 

El conjunt de les muralles va ser declarat Monument Històric de França el 16 de novembre del 1949. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada