dimarts, 6 de setembre de 2016

FAREM UNA PAUSA OBLIGADA.

APRECIATS AMICS SEGUIDORS.

EN AQUESTS MOMENTS ELS MITJANS TÈCNICS, L'ORDINADOR, I TAMBÉ  L'ELEMENT HUMÀ. JO MATEIX,  NECESSITEM UNA PETITA POSTA A PUNT.

CREC QUE SERAN POCS DIES, PERÒ EN TOT CAS, DISCULPEU LA MEVA ABSÈNCIA.

FINS LA PROPERA.

MIQUEL.

divendres, 2 de setembre de 2016

MARE DE DÉU DE LES NEUS. IRGO. PONT DE SUERT. ALTA RIBAGORÇA.

PETJADES PER L’ALTA RIBAGORÇA.  

Per una pista mig asfaltada sortíem d’Iran i pujàvem fins el poble d’Irgo (1408 m. alt.). Poc abans d’arribar-hi divisàvem, entremig de l’aigua de  pluja que generosament queia, el campanar de l’església.

 
Poc després aparcàvem en la nova i buida urbanització del poble i a peu ens arribàvem al temple situat a les afores del poble. 

Mare de Déu de les Neus d'Irgo o Santa Maria de les Neus d'Irgo és l'església parroquial del poble d'Irgo de l'antic terme de Llesp i actualment pertany al municipi de Pont de Suert.

Fins a l’actualitat, no han estan localitzades referències documentals d’aquesta església. La seva estructura arquitectònica revela un passat medieval. Es sap que el lloc d’Irgo restà inclòs durant l’edat mitjana dins la baronia d’Erill. Tot i que al segle XVI consta com a propietat del monestir de Lavaix.  

L’edifici és d’una sola nau de planta rectangular, amb un porxo i un campanar quadrat adossats a la façana lateral de migdia. La coberta combina la llosa de pedra amb la teulada àrab. La teulada de la nau és més antiga que la del campanar. Aquesta, té un ràfec de maó de teula de caràcter neoclàssic popular. 

A la façana de migdia i sota el porxo, que té una gran arcada lleugerament apuntada, es troba la porta d'accés, d'arc rebaixat. Tot l'annex adossat a migdia comprèn la sagristia, el campanar, una capella i el porxo.  

La façana de ponent té un rosetó a la part superior, sota el vèrtex de la teulada, que permet la il·luminació del cor. La coberta del porxo és una continuació de la nau, cosa que dóna un aspecte asimètric a aquesta façana, més marcat per quedar ben palesa una diferència d'aparell a partir de l'encaix del mur del porxo amb la façana.  

La façana nord té un cos sortit, que es correspon amb una capella interior, amb coberta de llosa de pedra a dues vessants. Al parament dels murs, tant de la nau com del campanar, s'observen filades de carreus escairats que podrien confirmar la hipòtesi d'un origen romànic, amb reconstruccions molt més tardanes i altres modificacions durant diferents etapes constructives.  

L'interior té volta de canó i s'accedeix al presbiteri mitjançant doble arcada. El sòl de la nau està a un nivell més baix tant en relació al del presbiteri com al de l'exterior. El paviment és de peces de terra cuita. L'altar major conté un retaule neoclàssic amb elements barrocs, amb una imatge de la Mare de Déu de les Neus al centre i sengles imatges laterals de Sant Josep i Sant Sebastià.

La capella de la nau de migdia que queda inclosa en l'annex del campanar i del porxo, conté un Sant Crist, i la de la nau nord, que correspon al cos sortint de la façana, té una imatge de la Mare de Déu dels Dolors, i s'hi accedeix per una arcada de mig punt.
 
Als peus de la nau hi ha un cor elevat que rep il·luminació pel rosetó de la façana de ponent. Els murs estan emblanquinats, si bé mostren sectors força deteriorats. Diversos béns mobles, com un encenser i diverses llànties, ornen l'església. D'altres es guarden a la sagristia. 
 

En la declaració de bens mobles són referenciats: el retaule de la Mare de Déu de les Neus, de fusta tallada i policromada, del segle XIX; l'altar policromat adossat al retaule major, de fusta policromada, del segle XIX; el sagrari de fusta tallada i policromada; una talla de fusta policromada de la Mare de déu de les Neus, possiblement del segle XIX; una talla de fusta policromada de Sant Josep; una talla de fusta policromada de Sant Sebastià; una talla de fusta policromada del Sant Crist crucificat, dels segles XVII- XVIII, i un banc de fusta amb respatller. 

L’església de la Mare de Déu de les Neus d’Irgo és un monument declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.