Va ser el dia
que vam visitar Malla. El dia emboirat i grisos no convidava a veure la peça de
folklore ancestral que es representava a les muralles ibèriques d’El Brull. Per
tant havent perdut el pla original van voltar sense rumb determinat i vam
visitar Tona. Per cert, en aquesta població hi ha més d’un monuments que ens
obligaran a tornar i així conèixer-los.
L’església i els
seus entorn estan summament cuidats. A més una senyora molt amable ens va
permetre entrar i fer les fotografies pertinents per la nostra crònica.
L’augment de la població,
ocasionat per l’estabilització del país als segles X i XI i per les
possibilitats agrícoles del seu sòl pla i fèrtil, fou la causa de la
construcció de l’església de Santa Maria del Barri, al vessant de migdia del
puig del Castell, ja abans de l’any 1011.
Van ser els seus
fundadors Miró Gotmar i la seva muller Eicolina, que van reconstruir-la en
l'any 1073, sobre una altra documentada en l'any 1011.
Per les
destrosses sofertes durant els terratrèmols de 1425, es va haver de restaurar,
sent els seus patrons els senyors de Barri o Desbarri, que més tard van cedir
els seus drets de propietat al mas Planell, els quals els van conservar fins al
segle XVIII.
La restauració
més singular es va dur a terme entre els anys 1570 i 1579, amb estil gòtic.
Entre 1723 i el
1814 va servir d'església parroquial i va canviar el nom per Sant Andreu de
Tona, com a substituta de la de Sant Andreu del Castell de Tona.
De la estructura
original romànica només resta l’absis semicircular i el campanar de quatre
pisos.
Al segle XII,
originalment tenia una sola nau, però en les reconstruccions posteriors es va
ampliar a tres naus, sostingudes per pilars i arcs gòtics amb claus de volta
esculpides.
Té un absis
semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. En la part exterior sense
ornamentació, es pot observar en un contrafort de l'absis un relleu
representant la figura d'un quadrúpede.
El campanar és
de planta quadrada de quatre pisos, amb finestres dobles separades per una
columneta amb capitell en el primer pis i amb finestres d'arc de mig punt en la
resta.
Aquesta església
també es coneguda des del l’any 1904 com a Santuari de Lurdes o Lurda. Està
catalogada com a Bé Inventariat.
La seva última
restauració va ser el 1992 realitzada per la Generalitat de Catalunya.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada