divendres, 11 de novembre del 2016

SANTA MARIA DE CARDET. VALL DE BOÍ. ALTA RIBAGORÇA.

PETJADES PER L’ALTA RIBAGORÇA. 

En un dia emboirat i plujós van pujar fins el poble de Cardet i voltant pels seus carrers  finalment ens van mullar. 

Cardet és un poble (12 h. 2009) situat a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses.

La seva església parroquial, romànica del segle XI), és dedicada a la Mare de Déu de les Cabanasses, imatge procedent de l’hostal de les Cabanasses. La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix. 

La implantació de l'església de Cardet seria posterior als primers anys del segle XIII, i com el resultat d'una operació promoguda pel monestir de Lavaix, senyor del lloc. Les parts romàniques del temple actual han de situar-se dins d'aquesta cronologia, que ve a coincidir amb la del frontal que procedent del temple es conserva al Museu d'Art de Catalunya.


El temple de Santa Maria és d'origen romànic, d'una sola nau amb absis semicircular, i s'adapta al pendent natural del terreny mitjançant la superposició de dues plantes, de manera que una part de l'edifici presenta un nivell semisoterrani.  

L'absis, amagat rere del retaule barroc, presenta una característica obra romànica. És cobert amb volta de mitja esfera, que queda per damunt de la coberta de la nau, refeta posteriorment. Presenta tres finestres de doble esqueixada, de les quals només la central roman oberta. A l'exterior, l'absis és l'únic element que presenta ornamentació: un fris de dents de serra, amb un altre d'arcuacions cegues en grups de tres separades per lesenes a sota.  

La cripta, que aprofita el buit deixat sota el presbiteri per la mateixa inclinació del terreny, és coberta amb volta semiesfèrica de pedra amb traces d'encanyissat del cindri, a la que s'accedeix des del pla de la nau. Té una finestra central d'una sola esqueixada, i una renglera de fornícules rectangulars.
L'interior de l'església està considerablement transformat respecte al seu estat originari. Tota la nau del temple està arrebossada i parcialment pintada. El paviment té dos sectors una part cimentada i l'altra amb un empostissat de fusta.  

La façana de ponent la sobremunta un cloquer d'espadanya amb dues arcades al nivell baix i una al superior. Protegeix l'entrada un petit porxo cobert amb teulada a dues vessants que l’aixopluga, com moltes esglésies pirinenques. El portal és construït amb un arc de mig punt que té les dovelles extradossades per un segon arc de lloses. Fou afectada per la construcció d'un segon arc rebaixat que en redueix l'alçada i l'empetiteix.
L'ornamentació de la porta és molt interessant. Hi ha, a les dovelles de la porta, un crismó molt rudimentari i una creu incisa al costat dret. Més amunt de la porta, per damunt de la coberta del porxo, hi ha dues finestres d'una sola esqueixada. La porta de fusta té encara part de la ferramenta original romànica.

El tram inferior de la nau, damunt la porta, està ocupat per un cor entresolat de fusta. La nau és totalment enguixada, i no se n'aprecia la construcció original. L'absis, a l'interior presenta també un fris de dents de serra, que roman amagat rere el retaule barroc. 

En èpoques tardanes foren afegides a l'església una sagristia i una capella al nord, que desfiguren una mica l'obra original romànica. L'aparell de construcció presenta diverses fases. la façana sud i part de l'occidental tenen un aparell fet de petits carreus irregulars disposats en filades horitzontals desiguals; la part de l'absis està feta de carreus més grossos i escairats, que s'alternen amb pedres tosques per acolorir i augmentar d'aquesta manera els elements singulars, com les lesenes. Les arcuacions llombardes són esculpides en el mateix bloc que els fan de suport. Un d'ells presenta un cap humà com a motiu ornamental.



Del mobiliari destaca el retaule barroc de l'absis central, obra del segle XVIII, i al Museu d'Art de Catalunya es conserva un frontal romànic del segle XIII.  

El frontal d'altar actualment al MNAC és dedicat a la Mare de Déu, que ocupa, juntament amb el Nen, el registre central, en màndorla. El Nen està en actitud de beneir, mirant cap a la seva dreta, com la Mare. La màndorla està envoltada pels símbols dels evangelistes, i la resta de l'espai es divideix en quatre espais rectangulars. El de dalt a l'esquerra hi ha pintades l'Anunciació i la Visitació, separades per una columna pintada. A dalt a la dreta, la Nativitat i la visita dels pastors, en una escena que recorda els actuals pessebres. A baix a l'esquerra, la visita dels Reis Mags (l'Epifania); a baix a la dreta, la persecució dels innocents, amb un Hèrodes donant ordres en un segon pla, i la Fugida a Egipte.
A l'església hi havia encara alguna altra resta de pintures romàniques, com a biga travessera original de l’absis, també actualment al MNAC, amagada rere el retaule barroc. Totes aquestes pintures són datables al segle XIII. 

Els béns mobles integrants de la declaració de Bé Cultural d'Interés Nacional són la pica baptismal de pedra; la pica beneitera de pedra; el forrellat de ferro forjat; un retaule de fusta policromada del segle XVIII; una imatge de Santa Maria, de fusta policromada, del segle XVIII; un retaule de fusta tallada i policromada; un Salomó de torn i talla dels segles XVIII-XIX; un lampadari de ferro forjat del segle XIX; un hostier de fosa de ferro; un aiguamans de ceràmica del segle XVIII; un fanal de processó de llauna retallada del segle XIX, i canelobres de llautó repussat i gravat del segle XIX.  

Tot plegat permet pensar en una església en part construïda al segle XI i en part al XII, possiblement reformada coincidint amb el moment en què es consagra el principal grup d'esglésies de la vall: les de Taüll, Erill la Vall i Boí.



Santa Maria de Cardet és una de les Esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades Patrimoni de la Humanitat. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada