Visitant
l’església de Sant Miquel d’Els Angles veiem a poca distancia part del mur i
l’entrada de l’antic castell.
El 1181 el rei
Alfons I autoritzà l’abat de Cuixà a construir fortificacions a les seves
terres i fou segurament llavors quan es degué bastir aquest castell, encara que
no hi ha cap dada ni vestigi arquitectònic que ho pugui assegurar. De fet, no
és fins el 1268 que es documenta el castell dels Angles.
El monestir de
Cuixà fou senyor del terme fins a la
Revolució Francesa. Aquest castell està inclòs dins els acords presos en el
tractat de Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de
França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó.
D’acord en les
restes que han arribat fins a ara és pot suposar que aquesta fortificació era
formada per un recinte de planta quadrangular, del qual s’ha conservat sobretot
el costat oriental. Aquesta construcció havia cobrir la major part del
promontori.
En aquesta
façana est hi ha restes d’una torre portal i un pany de mur que s’estén a la
banda nord. Cap al sud, segurament el mur original resta amagat per unes cases
que si adossaren. Els murs nord i sud també foren aprofitats per edificar-hi
altres construccions. La paret oest és la més mañmes; devia alçar-se al costat
de la plaça que hi ha a prop de l’església.
L’element més
visible del castell és la torre portal, que té una planta lleugerament
rectangular. Té una alçada d’uns 10 m. superior a la resta de la fortificació.
En aquesta construcció s’obre una porta acabada amb un arc rebaixat format
per 13 dovelles. A la cara nord, hi ha
dues espitlleres situades a diferents nivells. A la cara interior, oest, es veu
una porta elevada, acabada amb un arc de mig punt.
L’any 1191, el
municipi va adquirir els terrenys corresponents a les ruïnes del castell i va fer
el necessari per salvaguardar les seves restes. Les campanyes de recerca han fet descobrir un fossat de defensa situat
al peu de la muralla i la porta de la torre. També s’han trobat a diferents fondàries diverses fases d’ocupació. Una primera al
segle XI-XII, una segona datada a la segona meitat del XIII i finalment restes
del segle XIV.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada