Moguts per la
nostra curiositat i també per saber del nostre entorn visitàvem la població de
la Pobla de Lillet i fotografiàvem la seva església. L’església parroquial és situada
al centre de la població i envoltada per carrers estrets que ens encanten.
L'església Santa
Maria de Lillet fou construïda a mitjans del segle XVIII sobre les restes del
castell dels Mataplana, que s'havia cremat. Al costat del castell, la baronessa
es va fer construir durant la primera meitat del segle XIV una capella dedicada
a Sant Antoni Abat, reservant el seu ús sols per la família i els nobles
cavallers de la baronia. El veïns de la vila havien de seguir anant als actes
religiosos al monestir de Santa Maria de Lillet aproximadament a uns dos
quilòmetres del nucli urbà.
A conseqüència
del desenvolupament que tingue el municipi al segle XVII i a causa de la
incomoditat de desplaçar-se a monestir, es substituí la capella primitiva per
la església sota l’advocació de Santa Maria.
La nova
parroquial fou projectada per Josep Morató i Soler al primer terç del segle
XVIII. La portada i la finalització de l’obra fou realitzada pel seu germà,
Jacint Morató i Soler, entre 1724 i 1737. La construcció fou acabada l'any 1784.
Consta d'una
sola nau amb quatre capelles laterals per banda. El campanar, de dimensions
considerables, és de planta quadrada i coronat per un cos vuitavat modern.
A la façana
principal (migdia) destaca la porta d'entrada, emmarcada per tota una
estructura monumental d'estil barroc: dues pilastres adossades emmarquen la
porta i el seu immediat coronament, format per una motllura de traçat còncau-convex
que acull l'escut de la vila; dels elements que les culminen sorgeix una altra motllura
que defineix l'espai ocupat per la fornícula, acollidora en altre temps d'una
marededéu, ara perduda. Al cim de l'estructura del portal s'obre un òcul
circular.
Antigament,
l'arrebossat simulava un aparell format per maons regulars, però després es va
picar l'arrebossat deixant la pedra vista i, a principis del segle XXI, es va
tornar a arrebossar i pintar, però sense simular carreus.
Una altra
modificació són les finestres obertes a la banda de l'evangeli -abans de dues
fulles i rectangulars- que ara són quadrades i formades per quatre grans blocs
de pedra. L'any 1981 es recuperà de l'interior l'escassa decoració neoclàssica
que restava, es pintaren les parets, s'arrebossaren els murs i es treballà en
el paviment.
La darrera
modificació de l’edifici va realitzar-se a l’any 2005, en que es va realitzar
la remodelació d ela façana.
L'església està
decorada amb colors vius i imatges valuoses. De tot el conjunt destaca l'altar
major envoltat de columnes jòniques. Presidint aquest altar, en dues columnes
del fons, hi ha el Crist en Majestat del monestir.
Crist en majestat: És
una gran talla de fusta policromada, gairebé de mida natural (145 x 131 cm),
que data del segle XII i que ha sofert moltes restauracions.
La primera de
les reformes realitzades, durant el segle XVIII, va transformar el Crist
triomfant en un Crist sofrent: es va variar la inclinació dels braços, que eren
rectes, i també la posició del cap, que era enlairat; ambdós passaren a una
posició caiguda.
La segona
transformació es va produir entre els segles XIX i XX. En aquesta reforma es
féu retornar el cap a la posició original, enlairant-lo, però no així els
braços.
De Catalonia Sacra copio una fotografia de la
Majestat de Lillet restaurada l’any 2015.
Mare de Déu de l'Assumpta: Als capitells de les columnes s'hi asseu la base d'un semi-absis que fa
de coixí a la imatge. La Mare de Déu de l'Assumpta és una escultura de Frederic
Marès que data de l'any 1952.
Santa
Maria de la Pobla de Lillet és una església protegida com
a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull
dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada