divendres, 24 de febrer del 2017

SANT FELIU DE VALLCEBOLLERA. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

En el nostre periple per terres de la Catalunya Nord visitàvem el poble de Vallcebollera (nom oficial en francès Valcebollère).
 

Vallcebollera és un municipi (44h. 2009) situat a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera. 

El poble, situat a 1 500 m alt, és dominat per l’església parroquial refeta de nou al s XIX. El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé.

Trobem una definició del topònim que ens  dona aquesta definició : està registrat al segle XIII com Valle Cebollera, una vall on abunden cebollins o cebes silvestres. 

La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a traves d’aquesta de la canònica de Santa Maria de Lillet. 

Es mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219. Segons aquesta document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies, Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria de Lillet, a la qual fèu donació perpetua. 

L’any 1288, R. de Cavanelles i la seva muller Beatriu van vendre a Arnau de Llorà, per cinc anys, tots els seus delmes de Valezabolera i del vilar i la parròquia de Sant Feliu de Vallcebollera.  

Sant Feliu de Vallcebollera és una església d'una sola nau, amb volta de canó trencat i un absis a l'est. A la part sud i nord es troba la capella. Les parets de la nau són fortament inclinades.

La part superior té el campanar d'espadanya amb tres ulls en forma d'arc, dos dels quals porten campanes, disposats en un triangle. Està coronat per una creu i un penell.

L’església de Sant Feliu és un edifici molt restaurat, l’any 1867, amb un campanar d’espadanya de tradició romànica. La campana va ser beneïda el 13 de gener de 1868. Té una porta de granit amb una pedra angular de data 1867. 
 

Part de les parets de la zona central de la nau semblen encara d’època romànica. El sostre és de pissarra tradicional. 

El 1911, algunes parets i sostres de l'església es van ensorrar.  

El sostre de l'església va ser renovat en 1935. 

L'església de Sant Feliu fou restaurada parcialment en l'any 2011-2012 on es va reconstruir la teulada, es van instal·lar canaletes per conduir l'aigua de pluja, es van rehabilitar els revestiments de la façana oest i, parcialment, de les façanes nord i sud. També es van recuperar els segells de la torre i la il·luminació interior i exterior. 
 
 
El mobiliari de l'església va ser traslladat a l'església de Sant Pere d'Oceja. El mobiliari inclou una estàtua de Sant Hilari, element central d'un retaule que es conserva al Palau dels Reis de Mallorca i realitzat cap al 1685, així com una estàtua de Sant Miquel del segle XVIII. 

Hi ha un recorregut de 15 Km., anada i tornada, que forma part dels camins de memòria. Caminant per aquestes terres molts catalans i espanyols van haver de marxar del país, al final de la Guerra Civil, per refugiar-se a França. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada