Visitàvem el poble
de Canelles (actualment Canelles del Segre) (4h.2009) situat prop de la
confluència del riu de Canelles amb el riu de Perles, afluent del Segre.
Sant Marc i
Santa Eulàlia de Canelles de Segre és una església situada dins l’antic municipi de Fígols
d’Organyà, sufragània de la de Perles, actualment és annexa a la parròquia
d’Organyà.
El lloc de Kanelles és esmentat en el document de
l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en la donació a Santa Maria de la
Seu d’Urgell de la església de Sant Pere prop Canelles.
Els altres
esments que és coneixen d’aquesta parròquia són escadussers, no gaire segurs, i
no fan referència a la seva església. Així l’esment. L’any 1044 del Casto de
Chanelas, o del 1074 de la terra in Sancta
Eulàlia, afrontació d’una terra situada a Sant Victor in vila subirana de la vall de Fígols.
En el Spill...
del vescomtat de Castellbó, redactat l’any 1519, s’inclou el llc de Canelles
dins el quarter d’Organyà, i s’hi fa constar que pertany al capítol de Santa
Maria d’Organyà i “fa de salvaguarda a la “señora” Regina e vescomtessa una
lliura de pebre”.
Apareix
documentada en les visites pastorals del Bisbat d'Urgell de 1575 i 1758. El
1758 l'església consta sota l'advocació de Santa Eulàlia, encara que ja es fa
notar la devoció popular a Sant Marc.
L’any 1831 era
encara senyoria del capítol de la col·legiata d’Organyà.
L'església de
Sant Marc i Santa Eulàlia de Canelles és un petit temple d'una sola nau,
capçada a llevant amb una capçalera plana i coberta amb volta de canó. El terra
està tot pavimentat amb lloses quadrangulars de terrissa. Un cor de fusta en
alt, situat als peus de l'església, ocupa pràcticament la meitat de la llargada
de la nau. S'hi accedeix per una escala de fusta adossada al mur nord.
El presbiteri
està enlairat i per accedir-hi cal pujar un graó. Dins d'aquest àmbit, en el
mur adossat de l'altar major, hi ha un programa decoratiu policromat, amb
elements que simulen fornícules d'un retaule on s'hi situen les peanyes que fan
de suport a les imatges. Corona aquest conjunt de pintures un fris decoratiu,
també pintat sobre el mur, i la imatge del Sagrat Cor de Jesús.
Tant
l'arrebossat dels murs de l'interior del temple, que el cobreix en la seva
integritat, com les pintures que ornamenten el mur de l'altar major, estan en
força mal estat a causa de les humitats.
L'únic accés de
l'església es troba a la façana oest, a través d'una porta a la qual s'hi
accedeix a través de quatre graons adossats també a la façana de ponent. La
porta, en arc de mig punt, és centrada en la façana i, a la seva vertical, s'hi
obre un ull de bou circular com a únic punt d'entrada de llum del temple, junt
amb la mateixa porta.
Corona la façana
un campanar d'espadanya de dos ulls, amb una única campana.
Els paraments
del temple són construïts a base de carreuons totalment irregulars sense cap
mena de disposició. Només a les cantonades de l'edifici hi ha carreus ben
treballats de pedra calcària i carreus de pedra tosca a la porta d'accés. La
presència d'una estela discoïdal aprofitada al parament que hi ha damunt de la
porta ens permet parlar de reaprofitament de carreus per a la construcció del
temple. L'estela presenta una creu inscrita del disc i restes d'escriptura a la
part inferior, difícil d'interpretar.
Sant Marc i Santa Eulàlia és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Els nostre
interès particular és haver escoltat anomenar aquest poble, millor dit la
carretera, com un lloc on el pare d’un amic havia treballat, com a presoner de
guerra, en la construcció de la pista d’accés.
Text i recull
dades Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada