divendres, 19 de maig del 2017

SANT PERE DE MATAMARGÓ. PINÒS. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS  

Visitàvem l’església de Sant Pere de Matamargó situada en un promontori i al costat del cementiri on un cartell ens informava de la situació a la part alta, on hi ha una creu, de les restes del desaparegut castell de Matamargó.

 
Matamargó (46 h. 2009) és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinós. Ës situada al NE del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren al curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre el termes de Su i Salo. El poblament és dispers en les masies que componen l'entitat.  

La plaça de l'església queda emmarcada, pel nord, amb les parets i la porta d'entrada d'un molt acurat cementiri, i pel sud per l'edifici de la rectoria. El conjunt és el centre cívic i supleix l'inexistent nucli de l'entitat de població de Matamargó.

 
El lloc de Matamargó és esmentat ja l'any 1086, any en què el vescomte de Cardona deixa a la seva muller i al seu germà entre altres castells el de "Matamargon"; el lloc era vinculat doncs a la gran família vescomtal, comtal, i ducal de Cardona i formava part de la seva batllia fins al segle XVIII. 

La primera església de Sant Pere deuria ésser l'església també del castell i la parroquial del lloc. Al s. XVII la primitiva església fou ampliada i remodelada totalment i així quedà també modificat totalment l’àmbit casteller.
 
 
El rector Gaspar Brufau va contractar les obres l’any 1650 i el senyor del lloc Josep Lluc hi dugué a la seva inauguració les relíquies de Sant Cristòfol, Santa Caterina, i Sant Antoni de Pàdua de la capella de la Mare de Déu dels Àngels de la masia de les Cases. 

L’església és d’una sola nau amb capelles laterals, amb un presbiteri rectangular al costat de llevant i la façana orientada a ponent. A ponent i tramuntana s’alça també el campanar de l’església , de planta quadrada i coronat per una balustrada .
 

La porta segueix un model molt usual de l’època: és coronada amb un frontó d’arc de mig punt rebaixat que conserva el símbol de Sant Pere i la següent inscripció: “Tu est Petrus et super hanc petram edificabo ecclesiam meam Mattm. 1618” 



El retaule barroc del seu interior és una obra molt notable de diverses generacions dels escultors Pujol. Fou encarregat a Segimon Pujol, escultor de Folgueroles i el seu fill Francesc Pujol, i va ser acabat l’any 1796.  

Per la magnificència del retaule l'església també és coneguda popularment com la Catedral dels Pagesos. Denominació que l'estudiós del barroc Joan Vilamala transmuta en la de Catedral dels Pujol per remarcar-ne les diferents aportacions d'aquesta nissaga d'escultors. 
 

Ja que no hem pogut fotografiar el retaule, l’església era tancada, m’he pres la llibertat d’utilitzar una arxiu de VQ per mostrar la seva bellesa.
 
Sant Pere de Matamargó és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada