dimecres, 6 de setembre del 2017

SANTA EULÀLIA D’ARBOÇOLS. CONFLENT, CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT

Santa Eulàlia d'Arboçols (Arboussols en francès) és una església romànica situada en un indret totalment isolat i envoltada majoritàriament d’alzinars sota el coll de Gues, que marca la frontera amb la Fenolleda. 

L'edifici (segle XI-XII) és un bell exemple d'arquitectura romànica, amb una nau i un absis semi-circular decorat amb arcuacions cegues. Sobre la teulada hi ha les restes d'un petit campanar d'espadanya, decapitat. 

Aquesta església fou la primitiva parròquia d’Arboçols. Apareix documentada l’any 1011 en una relació de propietats de l'abadia de Cuixà, segons consta en la butlla del papa Sergi IV. Resta sota la subjecció de Cuixà fins la Revolució Francesa. 

L'església hauria estat en el nucli urbà del municipi d'Arboçols, fins que  aquest es desplaçà a un indret més defensable, a un quilòmetre i mig de distància. Santa Eulàlia hauria estat relegada abans del 1642 per la nova església parroquial, Sant Salvador, en el nou centre urbà. 

L’edifici és d’un sola nau capçada amb una capçalera típicament llombarda coronada per arcuacions però sense lesenes, obra probablement dels monjos de Cuixà a mitjan del segle XI. Malgrat tot l’aparell irregular de la part baixa sigui de tradició rústica preromànica. 

L’aparell de la part occidental de la nau on s’obre el portal, contrasta netament amb la part oriental.  

La portalada presenta dos dovellatges de mig punt , amb llinda i timpà de maçoneria. A poca distancia s’obre una finestra de doble esqueixada amb muntants monolítics de pedra picada i arquivolta de granit, motllurada en bisell, segurament del segle XII. 

En el mateix mur conserva el vestigis d’una porta d’arc de mig punt. Molt a prop hi ha una senzilla finestra de tipus preromànic, de simple esqueixada , amb els muntants monolítics i l’arquet excavat dins la llinda.  

Per  les diferencies de l’aparell demostra que s’ha conservat una bona part de les parets d’una nau primitiva, probablement preromànica del segle X i coberta de fustam.

En resum, les estructures subsistents de Santa Eulàlia testimonien l’existència d’una església primitiva. La capçalera fou reconstruïda i la nau coberta amb volta sobre arcs laterals interiors i proveïda pel portal de pedra picada que s’obre al migdia, al segle XII. 


Conserva al seu interior una gran pila baptismal hemisfèrica de granit del segle XI o XII.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada