divendres, 10 de novembre del 2017

SANT PERE DE LLIGORDÀ. BEUDA. GARROTXA

PASSEJANT PER LA GARROTXA 

El veïnat de Lligordà (29 h. 2009) és format per masies disseminades. Es troba al sector meridional del terme municipal  i centrat per l’església parroquial sota l’advocació de Sant Pere.

 
Sant Pere de Lligordà fou donat, juntament amb altres esglésies com a dotació, a la consagració l’any 958 del monestir de Sant Joan les Fonts. L’any 1079 els vescomtes de Bas donaren el monestir, amb les seves possessions, al també monestir de Sant Victor de Marsella a canvi de constituir un cenobi a Sant Joan les Fonts.

L'actual temple, és del segle XII. El nom del lloc, unit amb el del temple, ve documentat com "Longordani" (1079), "Longorzano" (1106), "Longordano" (1175), "Lugurciano (1178), "Ligurciano (1231) i "Lligordano" (1362), fins a convertir-se més endavant en Lligordà.  No hi ha cap document que ens indiqui quan va ser consagrada. 

L'església, conserva gran part del seu caràcter original. És una construcció d’una sola nau, amb volta de canó però lleugerament apuntada que parteix d’una línia d’imposta que recorre els murs laterals del temple.  

L'absis, semicircular  i sense decoració està situat al costat de llevant.

La porta d'accés al temple és a migjorn i està formada per tres arcs en gradació, una llinda i un timpà amb una creu en relleu. La porta té els batents decorats i reforçats amb aplicacions de ferro forjat dels segles XII o XIII: unes cintes planes que acaben en doble voluta als extrems; el forrellat té un cap de serp a l'extrem del passador. 

Al costat oest s’alça un campanar, que originàriament era de cadireta, però que en el segle XVIII es va transformar en una torre de planta rectangular, a la que s’accedeix per una escala exterior, adossada al mur oest. 

L’absis s’obre a la nau mitjançant amb un arc triomfal. Va ser tancat interiorment en els segle XIV amb una interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, on es narraven diverses escenes de la vida de Sant Pere. Destacaven dues imatges de grans dimensions de Sant Miquel i Sant Pau. Malauradament va desaparèixer abans de l’any 1933, sense que se’n conegui el seu destí. 

Al segle XVIII va ser reformada i al 1980 es va enderrocar una edificació adossada al mur nord. A l'interior hem de destacar una talla de fusta de Sant Pere i una pica baptismal d'alabastre de Beuda, ambdues obres modernes d'artistes locals. 

Sant Pere de Lligordà és un monument  protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada