dimecres, 14 de març del 2018

SANT ANDREU DEL CASTELL DE TONA. OSONA

TERRES D’OSONA

Sant Andreu es troba situada al Pla del Castell de Tona sobre el turó que presideix la vila. El culte religiós es va mantenir fins al segle XVIII, que es va traslladar a l'església de Santa Maria del Barri. Posteriorment a Sant Andreu dins de la vila.


L'església és documentada en l’acta de consagració en l'any 889. L’antic temple fou substituït totalment per un altre de romànic de factura llombarda al segle XI, modificat encara al segle XII, amb la construcció d’una volta de pedra que substituí l’original coberta de fusta

Actualment l’estructura romànica llombarda presenta fases i reformes gòtiques, renaixentistes i barroques.


El temple és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb tres finestres, una tapada pel campanar, pel que no s'aprecia en l'exterior. La capella de l'esquerra té una volta apuntada i en la de la dreta, la té de creueria amb el campanar al costat, de torre de planta rectangular.

En l'exterior, l'absis està decorat amb arcuacions cegues entre lesenes (propi de l’arquitectura llombarda); la mateixa decoració es repeteix en els murs del nord i del sud. En la part de l'oest les arcuacions s'adapten a la forma de la coberta de l'edifici. Té també en aquesta façana, centrada, una finestra en forma de creu.

La primitiva porta d'entrada, actualment tapiada, es troba al  mur sud.

Fase prehistòrica: L’església del segle IX ocupava, més o menys, l’espai de la nau romànica actual. En unes excavacions del 1943 se’n va descobrir la planta. Mesurava uns set metres de longitud. Tenia un petit atri amb baptisteri. L’absis era quadrat. Fora de l’església hi havia tombes automòrfiques excavades en la roca. Construït amb pedra i calç, aquest edifici preromànic devia tenir una coberta d’embigat de fusta.

Fase romànica: A la primera meitat del segle XI es va edificar l’església romànica, d’una sola nau i amb absis semicircular. Les parets exteriors van ser decorades amb arcs llombards i la coberta, probablement encara era fusta. Al segle XII es va reformar la nau i la volta de canó devia substituir l’embigat de fusta. Per això va caldre reforçar els murs.

Fase gòtica: Al segle XIII es va construir la capella lateral de la paret nord, de planta quadrada. La coberta és de volta apuntada. Probablement dedicada a Sant Valentí. Al segle XV es va edificar la capella lateral de la paret sud, de planta rectangular i coberta de volta de creueria. A la clau de volta hi ha un escut de Barcelona esculpit. A tocar aquesta nova edificació es va obrir una altra porta, al mateix mur, que ara és l'únic accés a l'església.

Fase moderna: Renaixentista i barroca. Finals segle XVII i principis XVIII al mur de ponent es van obrir una portalada renaixentista d’arc de mig punt, amb dues pilastres als costats i un frontó triangular, i un òcul. També en aquest període s'hi va afegir el campanar de torre d’estil barroc, de planta quadrada i cos superior octogonal a l'angle sud-est de l'edificació. El pis superior presenta grans obertures d'arc de mig punt. Està fet amb aparell de carreuons disposats irregularment i agafats amb morter.


Fase contemporània: Durant el segle XX es van realitzar diverses restauracions. Entre el 1965 i el  1970 es va restaurar l’absis, la nau i el mur de ponent, del qual es va eliminar la portalada i es va modificar la teulada. El 1988 la generalitat de Catalunya va fer una restauració integral respectuosa amb les diverses fases constructives del monument.

Les intervencions arqueològiques i de consolidació han permès conèixer millor la història i evolució del monument.

Sant Andreu del Castell de Tona és una església romànica catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada