Sant Andreu es troba situada al Pla
del Castell de Tona sobre el turó que presideix la vila. El culte religiós
es va mantenir fins al segle XVIII, que es va traslladar a l'església de
Santa Maria del Barri. Posteriorment a Sant Andreu dins de la vila.
L'església és documentada en l’acta
de consagració en l'any 889. L’antic temple fou substituït
totalment per un altre de romànic de factura llombarda al segle XI,
modificat encara al segle XII, amb la construcció d’una volta de pedra que
substituí l’original coberta de fusta
Actualment
l’estructura romànica llombarda presenta fases i reformes gòtiques, renaixentistes i barroques.
El temple és d'una sola nau, coberta
amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb tres
finestres, una tapada pel campanar, pel que no s'aprecia en l'exterior. La
capella de l'esquerra té una volta apuntada i en la de la dreta, la
té de creueria amb el campanar al costat, de torre de planta rectangular.
En l'exterior, l'absis està decorat
amb arcuacions cegues entre lesenes (propi de l’arquitectura llombarda); la
mateixa decoració es repeteix en els murs del nord i del sud. En la part de
l'oest les arcuacions s'adapten a la forma de la coberta de l'edifici. Té també
en aquesta façana, centrada, una finestra en forma de creu.
La primitiva porta d'entrada, actualment
tapiada, es troba al mur sud.
Fase prehistòrica: L’església del
segle IX ocupava, més o menys, l’espai de la nau romànica actual. En unes excavacions
del 1943 se’n va descobrir la planta. Mesurava uns set metres de longitud.
Tenia un petit atri amb baptisteri. L’absis era quadrat. Fora de l’església hi
havia tombes automòrfiques excavades en la roca. Construït amb pedra i calç,
aquest edifici preromànic devia tenir una coberta d’embigat de fusta.
Fase romànica: A la primera meitat
del segle XI es va edificar l’església romànica, d’una sola nau i amb absis
semicircular. Les parets exteriors van ser decorades amb arcs llombards i la
coberta, probablement encara era fusta. Al segle XII es va reformar la nau i la
volta de canó devia substituir l’embigat de fusta. Per això va caldre reforçar
els murs.
Fase gòtica: Al segle XIII es va
construir la capella lateral de la paret nord, de planta quadrada. La coberta
és de volta apuntada. Probablement dedicada a Sant Valentí. Al segle XV es va
edificar la capella lateral de la paret sud, de planta rectangular i coberta de
volta de creueria. A la clau de volta hi ha un escut de Barcelona esculpit. A tocar aquesta nova edificació es va obrir
una altra porta, al mateix mur, que ara és l'únic accés a l'església.
Fase moderna: Renaixentista i
barroca. Finals segle XVII i principis XVIII al mur de ponent es van obrir una
portalada renaixentista d’arc de mig punt, amb dues pilastres als costats i un
frontó triangular, i un òcul. També en
aquest període s'hi va afegir el campanar de torre d’estil barroc, de planta
quadrada i cos superior octogonal a l'angle sud-est de l'edificació. El pis
superior presenta grans obertures d'arc de mig punt. Està fet amb aparell
de carreuons disposats irregularment i agafats amb morter.
Fase contemporània: Durant el segle
XX es van realitzar diverses restauracions. Entre el 1965 i el 1970 es va restaurar l’absis, la nau i el mur
de ponent, del qual es va eliminar la portalada i es va modificar la teulada.
El 1988 la generalitat de Catalunya va fer una restauració integral respectuosa
amb les diverses fases constructives del monument.
Les intervencions arqueològiques i
de consolidació han permès conèixer millor la història i evolució del monument.
Sant
Andreu del Castell de Tona és una església romànica catalogada com a Bé Cultural
d'Interès Nacional.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada