Oix és un poble (102 h. 2009/413 m
alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). És situat a llevant de la
serra del Talló, a l’esquerra de la riera d’Oix. Gran part de la seva població
és disseminada.
L'església parroquial del poble
d'Oix s'emplaça a l'extrem sud de la població amb la façana nord formant
mitgera amb altres edificacions
L'església és esmentada ja el 937 ,
quan Sunyer en féu donació al monestir de Riudaura anomenada com "Sancti
Laurentii de Evo". (el 977 el lloc és citat Ovoxo). Refeta fou
consagrada el 1017. La toponímia passà a convertir-se posteriorment en
"Evol" (1017), "Uxo" (1213) i "Uxio" (1362).
A mitjans del segle XVIII, amb
ocasió d'una visita pastoral a Oix, el Bisbe de Girona, Baltasar de Bastero i
Leó, ordenà que es destruís la trona de pedra existent i es canviés per una de
fusta i, també, va fer destruir un relleu molt indecent que hi havia al
presbiteri, segurament una representació d'Adam i Eva.
Sant Llorenç d’Oix és un edifici
romànic del segle XII. Es va sobrealçar en temps posteriors per necessitats
defensives. Té una sola nau amb volta de canó apuntada. A llevant hi ha un
àbsis semicircular, sobrealçat. Presenta fris de dents de serra trencat per
mènsules ornamentades, cornisa i finestra central amb dos arcs en degradació.
A migjorn, hi ha una cornisa, dues
finestres i la porta d’entrada, amb arcuacions i llum rectangular. Aquesta
porta que presenta diversos arcs en degradació i llinda es va obrir el 1977,
arran d’unes obres de restauració fetes per la Diputació de Girona. En aquestes
obres es va prescindir de la porta que hi havia a ponent de l’edifici i la nova
porta es va portar de l’església de Santa Maria de Castella de Muntanya.
A migdia, també trobem quatre
cartel·les alineades que en temps passats havien sostingut una galilea
romànica. El campanar, situat a l’oest, era d’espadanya de doble obertura.
Posteriorment es va convertir en torre. Al nord hi ha habitatges adossats a la
paret.
La porta de fusta clavetejada amb
forrellat decorat amb motius geomètrics i amb forma de cap de drac no és la
pròpia sinó que pertanyia a l'església de Santa Maria de Castellar de la
Muntanya.
La pica baptismal conservada a
l'interior del temple, és d'època romànica. Té forma d'olla, i presenta unes
característiques senzilles sense cap tipus d'ornamentació.
L'escut d'armes de la noble família
de Barutell, es conserva a l'interior del temple. La família, en el decurs del
segle XV, va deixar el castell de Bestrecà i es traslladà al poble d'Oix.
L’església va conservar, fins el
1936, un retaule del segle XVI i una taula sobre una escena de la vida de Santa
Bàrbara. Aquesta última es troba en el Museu Parroquial de Sant Esteve d’Olot.
Sant
Llorenç d'Oix és
una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada