L’ermita de Sant Sebastià està
situada en un dels espais més privilegiats de la plana de Vic. Dalt d’un
turó a 770 d’altitud, les vistes des de la contrada són impressionats. La seva
situació ens permet una esplèndida panoràmica de les serralades
del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra o
el Pirineu. Fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la
ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de
Ter o Taradell
Encara que està a la demarcació
de Sant Joan del Galí i depèn de la parròquia de Santa Eulàlia
de Riuprimer des de sempre, el seu terme municipal és la ciutat de Vic.
Del seu origen se’n sap molt poca
cosa, com la majoria de capelles dedicades a Sant Sebastià es devia construir
amb motiu de les pestes que assolaren els nostres territoris a principis del
segle XVI, fou un temps en que es van aixecar moltes ermites arreu.
Està documentada des de l'any 1522,
citada pel bisbe de Vic Joan de Tormo com a Sant Sebastià de Riuprimer.
Llavors es devia estar construint o feia
poc que es devia haver aixecat. Posteriorment trobem altres esments en les visites
pastorals dels anys 1589 i 1596, quan ja consta que té annexa una casa per a
l’ermità.
L'ermita de Sant Sebastià té una
única nau, sense absis ni cor i una façana amb un
portal amb dovelles, que va ser reformada el segle XVII.
El campanar és de planta quadrada
amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Si bé la capella de l’ermita data
del segle XVI, la resta de l’edifici i el seu característic campanar són del
segle XVIII. Aquestes parts s’enlairaren en agraïment a la miraculosa
intervenció de Sant Sebastià per haver acabat amb una epidèmia de
pesta.
L’interior és cobert amb volta de
creueria i conserva un retaule dedicat a Sant Sebastià.
Els murs són construïts amb pedra
arrebossada i els elements de ressalt estan fets de pedra picada. A llevant, i
en angle recte amb la capella, hi ha el mas o casa de l’ermità adossada.
Ha estat declarada Bè Cultural
d'Interès Nacional, segons resolució del Departament de Cultura de la
Generalitat de finals del gener 2011.
A més ostentarà la categoria de Lloc
Històric a causa de l'anomenat Pacte dels Vigatans signat aquí el 17 de maig de
1705 quan Mn. Llorenç Tomàs i Costa, rector de Santa Eulàlia de Riuprimer,
canonge i vicari capitular de Vic, va acollir una reunió secreta de prohoms de
la Plana que es comprometeren a bastir una tropa de sis mil homes en suport de
l'arxiduc Carles d'Àustria en contra del rei espanyol Felip V, a l'inici de la
Guerra de Successió. Comprometent-se a respectar Carles III i les lleis
catalanes, segellant-ho posteriorment al Tractat de Gènova.
Unes escultures en ferro recorden
els prohoms i la seva historia.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada