Visitàvem Sant Lleïr, a la
part alta de la Vall d’Ora. Aquesta església és en bell mig d’una rodalia de
masies i camins. Al seu costat trobem la casa hostal de força anomenada en la
zona.
Ben segur que aquest temple havia estat un dels més secundaris de la zona. Tal vegada ofuscat per la preponderància del monestir de Sant Pere de Graudescales, força proper. No hem pogut trobar cap referència.
És un edifici d’una nau rectangular, sense absis diferenciat, cobert amb volta de canó. Al frontis hi ha una porta a la qual s’accedeix per un graons que salven el desnivell i damunt la qual hi ha el campanar d’espadanya, i a mitja paret, un finestra. Hi ha una altra porta adovellada i de mig punt a la part de migdia.
A l’interior és visible la
tasca d’adaptació a les noves necessitats litúrgiques, que obligaren a fer-hi
una sòbria restauració. A l’indret de l’altar hi ha dues finestres de doble
esqueixada, al mur de llevant i al de migdia. Encara es conserva el cor que fou
muntat posteriorment.
L’aparell és molt rústic , de
reble, amb carreus als angles, S’oobserva una lleu diferencia entre la volta i
els murs, la qual pot indicar que, en un principi, el sostre podia haver estat
de fusta, sense la volta empedrada, que devia ser afegida anys després.
Hi ha una petita pica sobre
una columna provenint de l’antiga i veïna parròquia de Sant Andreu de la Móra.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada